La meva gestació es va iniciar durant la celebració de l’assemblea general anual de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, celebrada a la Creu Alta de Sabadell, el dia 25 de març de 1985, i tres mesos més tard, també a Sabadell, fou escollit el projecte del disseny de la meva figura.
Si no ho tenim mal entès, no vàreu néixer sola.
Dons sí, aleshores es va projectar també la creació de qui actualment és la meva parella, en Treball; ambdós fórem dissenyats per na Griselda Karsunke i Llobet, aleshores membre de la Colla de Geganters de Centelles, i construïts pel mestre geganter Manel Casserras i Boix (+), de Solsona.
Quan va tenir lloc el vostre bateig?
Després d’una gestació molt llarga, que va durar tres anys i trenta-sis dies, en una jornada molt simbòlica per a nosaltres, i en un lloc emblemàtic, el Primer de Maig de 1988, Festa del Treball, a la muntanya de Montserrat, vàrem veure finalment la llum, acompanyats per una setantena de colles geganteres que amb els seus gegants van voler participar d’aquest esdeveniment entranyable, llavors ens foren imposats els nostres noms de Cultura i Treball, en referència a dos dels aspectes més emblemàtics del poble català, poble treballador i amant de la cultura, uns simbolismes que quedaren reflectits en els nostres vestits; els primers geganters que tingueren l’honor de portar-nos, foren els de Vilassar de Dalt. L’acte del nostre bateig davant d’una plaça del monestir que era plena de gom a gom fou presidit pel pare abat de Montserrat, Dom Cassià M. Just, el president de l’Agrupació, Josep M. Sotoca, i el Conseller de Cultura, Joaquim Ferrer.
La cultura és una faceta rellevant de la realitat catalana. El fenomen associatiu té llarga tradició.
Bé, jo no puc parlar gaire de la tradició cultural i el fenomen associatiu català, puix que encara sóc jove, només tinc vint-i-quatre anyets. Però he mantingut xerrades amb altres gegants més que centenaris que testimonien que la cultura ha tingut sempre un paper central en el nostre poble i que ha estat sempre un dels principals pilars de la nostra societat, també donen fe de com el món associatiu ha evolucionat a través dels segles: recorden els antics gremis, les societats històriques, arqueològiques i excursionistes, les corals i els cors de Clavé, o els populars ateneus, que tanta importància van adquirir durant el segle XIX i principis del XX; tots ells foren una eina mantenidora, aglutinadora i difusora no només de la nostra realitat, sinó un destacat element pedagògic. Tots aquests elements són el fidel reflex de les bases de l’actual moviment associatiu, que malgrat les circumstàncies actuals, evoluciona constantment.
Els vostres vestits són un aparador descriptiu del que és el nostre país…
Com et comentava abans, els nostres vestits són representatius de dos dels aspectes que més identifiquen el nostre poble, som un poble treballador i amant de la cultura, lluïm amb molt d’orgull els nostres senyals d’identitat quan viatgem pels pobles, viles i ciutats, no només de Catalunya, sinó també per l’Estat espanyol o altres països estrangers.
Pel que fa als vestits, els nostres creadors ho tenen tot molt ben recollit en un escrit que trobareu a les noves tecnologies, a la web de l’Agrupació, i si m’ho permeteu em basaré en aquest document per dir-vos que en el meu trobareu representades una sardana com a element de la cultura popular, la muntanya de Montserrat enllaçada amb el monestir de Sant Miquel de Cuixà per unes línies amb lletres de diferents alfabets, tots ells pertanyents a les cultures que han ajudat a configurar la nostra, recorda l’estudi, els escriptors i els moments de la nostra història que han marcat èpoques singulars. Així tenim l’art preromànic i romànic a St. Miquel de Cuixà, monestir situat a la Catalunya Nord i d’on va ser abat n’Oliba, abat també de Ripoll.
La partitura “El Cant dels Ocells” ens recorda la música i els músics catalans reconeguts per tot el món.
L’art gòtic, tan prolífic en la nostra cultura, està representat mitjançant una finestra que, pel fet d’estar situada per on mira el portador del gegant en fa la seva funció real.
Uns ocells que s’alcen cap al cel bé poden dir que l’esperit i el saber no tenen límits.
Les muntanyes del Canigó vistes des de St. Miquel de Cuixà ens fan pensar en poemes i poetes i en el lligam entre els catalans d’una i altra banda del Pirineu.
Amb unes torres del temple de la Sagrada Família de Barcelona fem presents els nostres arquitectes en general, i una època molt especial de la nostra cultura, el Modernisme, sorgit de la redacció contra la civilització provocada per la revolució industrial.
El món dels inventors és assenyalat amb la figura de l’Ictini II, pioner dels submarins, i des de sota el mar, anem pujant fins al cel on amb els planetes i els estels trobarem els nostres astrònoms. Pel camí recordarem els científics, matemàtics, físics, químics i metges.
Un bloc de marbre a mig treballar, extret d’una de les nostres pedreres, representa els escultors, i unes peces de ceràmica fetes amb les terres de diferents punts de la nostra geografia, acompanyen els artistes que amb les seves mans transformen el fang.
Finalment, la pintura catalana de tots els temps la veiem representada amb una paleta i uns pinzells.
I com a elements representatius dels mestres artesans joiers, porto unes arracades, un collaret, una polsera i un anell, tot això acompanyat pels símbol dels Jocs Florals, una englantina…
El vestit del meu company, en Treball, el defineixen de la forma següent: En el vestit del gegant hi veiem els camps de conreu, els boscos d’arbres per fer paper i mobles en representació de la nostra riquesa forestal, també hi podem observar un tren carregat amb productes extrets de les mines, i uns clavells, que recorden el cultiu de les flors. Les cases de menjar i beure les representen uns estris que evoquen els artesans del vidre i de la terrissa.
El comerç és indicat per unes balances, també hi trobem la representació de la forja. Un arbre fruiter ens diu que en cultivem de tota mena i un gall representa el bestiar en general, jugant amb el moviment de les línies de la seva cua junt amb una llançadora trobem la indústria tèxtil.
Una guardiola representa els bancs i les antigues caixes d’estalvi, i el regle i el cartabó homenatgen el ram dels constructors.
Hi ha unes fàbriques que bé poden ser de la indústria del calçat o de moltes d’altres, el fum de les seves xemeneies enllaçant la marina mercant i els turismes amb la figura d’un vaixell transatlàntic, que ens duen fins a la pesca. També hi són representats els camps de blat per mitjà d’unes espigues i una falç, i el raïm recorda el seu cultiu i la indústria de vins i caves de merescut renom.
Una branca d’olivera indica que produïm força oli. El Sol i la Lluna acompanyen el treball dels uns i el descans ben merescut dels que han arribat a la fi de la jornada.
Ell també porta altres complements, com el llibre de comptes i un anell amb les quatre barres.
Com veieu l’altra cultura, la del país?
Mireu, per a mi aquesta pregunta hauria de ser fàcil de respondre, ja que visc la cultura molt intensament, i penseu que de vegades he participat hi he estat present, conjuntament amb el meu company, a molts congressos, assemblees i jornades dedicades a la cultura i al món associatiu, hem estat espectadors i activistes de l’evolució d’aquest món al llarg de quasi vint-i-cinc anys, n’hem vistes de tots colors, de bons i de dolents, i puc dir-vos que actualment estem vivint un moment molt dolç, per la gran quantitat i varietat d’iniciatives culturals que es donen, i una molt bona iniciativa crec que ha estat l’aparició de l’Ens de l’Associacionisme Cultural, que ens ajuda a potenciar el moviment associatiu en general; però d’altra banda ens trobem amb els “entrebancs” burocràtics que l’acció governamental posa a les entitats actualment, i quan dic això em refereixo a totes les administracions públiques, des de la més llunyana com és l’europea, passant per la Generalitat, per les Diputacions fins arribar a les administracions locals, que en lloc de promocionar la nostra cultura i el moviment associatiu, duen a terme les famoses retallades dels pressupostos degudes a la crisi econòmica, i una les partides més afectades són precisament les relacionades amb la cultura. A banda d’això, les lleis que es dicten de vegades estan molt allunyades de la realitat social, com ha quedat demostrat, i és aquí on hem de posar els nostres esforços per reformar-les i aconseguir entre d’altres coses una futura llei del mecenatge que ajudi el món associatiu en general.
I si la cultura és pobre, la cultura popular i tradicional és la ventafocs de la cultura.
En definitiva, hem de ser crítics amb la situació econòmica i ens hauríem de dedicar a la recerca de noves maneres de manifestació i de projectar la nostra cultura, i en especial la del món geganter, amb l’ajut de les noves tecnologies, uns reptes que alhora són unes oportunitats per potenciar l’acció voluntària del nostre país, i sobretot hem de deixar de mirar-nos el melic, i aixecar el cap per caminar junts cap a un futur més estable culturalment parlant. Sense cultura no podrem ser un país lliure.
Penseu tenir descendència?
Doncs mireu, aquí arribeu un xic tard, ja que l’any 1991 ja vàrem tenir descendència, amb el naixement dels nostres gegantons, en Pau i n’Alegria, que sorgiren del taller El Drac Petit de Terrassa, i el 2004 arribaren els dos primers capgrossos, la Primavera i l’Estiu, i finalment el 2006, la Tardor i l’Hivern, que complementaven el cicle de les quatre estacions. Els capgrossos foren dissenyats per Mercè Coma.
Quina és la vostra relació amb la resta d’elements de la cultura popular?
De sempre la meva relació amb la resta de la cultura popular ha estat molt àmplia, ja que he col·laborat i col·laboro amb moltes activitats, grups d’animació, en gran actes culturals i festius, espectacles artístics, etcètera, podem dir que som una parella força activa, i la veritat és que no parem de viatjar al llarg de l’any, tot mostrant la vàlua plàstica i artística que tenen els entremesos geganters, tant a nivell de carrer com a l’escenari, encara que quan em trobo millor és quan actuem al carrer en companyia directa de la gent i d’altres tradicions del món de la cultura popular i tradicional, sempre tenim les portes obertes a col·laborar amb qui sigui, quan les circumstàncies així ho requereixen, i això fa que puguem parlar de la cultura popular en majúscules i en veu alta. O, millor dit, amb una veu gegantina…
I per acabar…
Deixeu que us comenti algunes punts que crec interessants que la gent sàpiga. Des del meu naixement no he parat de viatjar, només de veure la llum, l’any 1988, i com a primera sortida a l’estranger, em varen dur fins a l’altra banda del món, a visitar el Japó, per difondre la Diada de Sant Jordi en terres nipones, i d’aleshores ençà hem estat a França, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Andorra, Holanda, Luxemburg, Estònia, Suècia, Polònia, i molts altres països, també a Aoiz (Navarra), Madrid, Sevilla, País Valencià, i a moltes poblacions catalanes, i ja que parlem de Catalunya, cada any des del 1988 resideixo durant tot un any, conjuntament amb el meu company, a la població que ha estat nomenada Ciutat Gegantera de Catalunya, i els seus geganters i geganteres són els que em porten amunt i avall, i tenen cura del meu manteniment i de la meva conservació.
També he de dir-vos que m’agrada ballar, i per això ens varen composar dos balls, el Ball Nou i el Ball d’Aniversari. El Ball Nou es un ball pla promogut per la Colla de Geganters de Manresa, compost per Jordi Fàbregas, amb coreografia d’en Ramon Guilanyà, a la vila de Salou, amb motiu de la commemoració del centenari del naixement del gran folklorista català, en Joan Amades i finalment amb motiu del nostre 10è aniversari, la junta de l’Agrupació va proposar la creació d’una nova música, el “Ball de l’Aniversari”, obra del compositor Marcel Casellas, i amb coreografia d’Albert i Ricard Abellan, essent estrenat a l’atri del Monestir de Montserrat, en presència entre d’altres autoritats, del pare abat de Montserrat, Sebastià Berdolet, l’1 de maig de 1998.
Una altra data que guardo a la meva memòria va ser la meva estada al Teatre Nacional de Catalunya, l’any 2000, acompanyant els membres de la Junta Directiva de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, per recollir el guardó del Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya. El President de la Generalitat d’aleshores, el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, es va voler fer una fotografia amb nosaltres.
I no em puc estar, per acabar aquesta entrevista, de dir-vos que el món geganter actual té una molt bona vitalitat, que es tradueix en la publicació de llibres o de contes infantils, CD, DVD, calendaris, figures en miniatura, publicacions periòdiques, el naixement constant de noves figures, l’augment dels balls propis de gegants i peces musicals adients, la creació de material didàctic per a les escoles, la presència activa a través de les noves tecnologies, la celebració d’una fira anual dedicada al món geganter, la realització de vora de quatre-centes trobades de gegants, i les més de 1.700 activitats geganteres que anualment es desenvolupen al nostre país.
En qualsevol cas, tot això significa un moviment humà molt important, d’una dimensió territorial espectacular, d’una forma de fer país, i una garantia de la pervivència de les nostres tradicions.
