A l’edició d’enguany de l’UCE s’ha presentat l’exposició “El món rural a les terres de parla catalana”.
Ha estat un projecte de més de dos anys de treball, amb la idea de facilitar als centres d’estudi tot un seguit de material expositiu que els permetés disposar d’una eina de difusió i de comunicació, a més de donar a conèixer la realitat no sols històrica sinó també de present i de futur del món rural. Abans havíem tingut un altra experiència d’exposició que va ser molt reeixida sobre Lluís Companys.
Qui ha liderat aquesta iniciativa?
L’exposició ha estat un idea conjunta de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana, l’Institut d’Estudis Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Antoni Gabaldà, Xavier del Hoyo, Meritxell Serret, Anna Vilaseca i jo mateix n’hem estat els comissaris.
Com a president de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana, fes-nos cinc cèntims de l’entitat.
La Coordinadora agrupa aquelles entitats locals i comarcals que estudien el seu entorn i en bona part el patrimoni des de diferents perspectives, històrica, literària, paisatgística, etnològica, etcètera, i evidentment també aquests punt de vista patrimonial agrari, del rendiment econòmic d’una terra i de la necessitat de productes propers i autòctons, que són, al capdavall, els que estructuren població en tot l’àmbit territorial i ens proporcionen aquests aliments de qualitat.
Quins aspectes destacaries?
Fruit de l’experiència de l‘anterior exposició, des de bon començament s’ha treballat en dues vessants complementàries, treballant en la perspectiva de generar un gran banc d’imatges de manera complementària a l’exposició i que actualment ja és visible a la Memòria Digital de Catalunya. I això vol dir que hem creat un patrimoni de gairebé quatre mil imatges a partir de petites aportacions, ja que les fonts originàries són de cent vuitanta procedències diferents, tant públiques (consells comarcals, arxius…) com privades (persones individuals, associacions agràries, fundacions…). Un patrimoni digital que aporta molta informació gràfica.
Es tracta d’una exposició bàsicament itinerant…
Sí. Es va inaugurar el passat mes de març al Palau Robert de Barcelona, ha anat a Móra la Nova, al Mercat del Ram de Vic, al Santuari de Meritxell d’Andorra, a la Seu d’Urgell, a Pont de Suert, al Monestir de Santes Creus, ara és a Prada, i anirà tot seguit a Elna, a Lleida per la Fira de Sant Miquel, al museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí -on molt possiblement presentarem el catàleg de l’exposició- i acabarem l’any a Torruella de Montgrí per la Fira de Sant Andreu. De cara el proper any hi ha hagut força entitats que ens l’han demanada i molt possiblement visitarà les Illes.
Quina estructura té?
S’ha pensat temàticament, s’ha distribuït en uns àmbits que van des dels paisatges a la ramaderia, passant pel treball, les formes de vida… És una eina de col·laboració entre centres d’estudi, de manera transversal i generadora de sinergies, cosa que origina tot un seguit d’activitats paral·leles, que potencien l’exposició.
Podria semblar que s’ancora en el passat?
No. Ja que no només es planteja com una visió del passat, com sol ser quan es tracten aquests temes rurals, sinó que, sense obviar el passat, també hi ha un present i sobretot un futur. Per altra banda, un objectiu bàsic és explicar a tota la societat què és i què ha estat el sector agrari, un sector que ens proporciona els aliments i que fins que no es demostri al contrari en depenem de manera directa. El territori i les terres agràries no les podem deslocalitzar.
També es poden trobar d’altres objectius, no?
Sensibilitzar la societat en el sentit que la pervivència del món agrari no és sols responsabilitat del sector, ni és només un joc de comerç sinó que també és responsabilitat de tots. Potser hauria de ser el moment de practicar el patriotisme alimentari, com fan en altres contrades, en el sentit de potenciar i creure’s allò que és propi i proper.
El cooperativisme agrari català hi és de manera destacada…
Sí, ja que té una llarga història. Penseu que la cooperativa agrària ha estat en molts llocs tant o més important que el propi ajuntament, perquè ha estructurat bona part de la vida econòmica i social i fins i tot política en determinades èpoques.
