La recerca ha permès erigir Catalunya com a malaurada pionera en la persecució de bruixes. Així ho testimonia el llibre Ordinacions de la Vall d’Àneu (1424), un dels primers documents europeus que fan referència al delicte de bruixeria.
La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. A la mostra s’explica, per exemple, que la ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Així, a l’exposició es podran conèixer també testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.
L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància. També es pot consultar un fragment del Llibre d’Ordinacions de la Vall d’Àneu, compilat el 1424, el text jurídic català més antic que fa referència al ‘delicte de la bruixeria’. En aquest document, es corrobora que les Valls d’Àneu i el Pirineu haurien estat l’escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l’àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV.
