Tornaveu parla amb un dels comissaris de l’exposició Gabriel Genescà, que explica que Martorell no va fundar la coral com a tal, sinó que “es va posar al capdavant d’una colla d’amics per dirigir un petit concert que els van proposar de fer el novembre de 1947, amb motiu de la festa de Santa Cecília, i l’experiència els va agradar tant a tots que van decidir continuar cantant plegats, sota la direcció de l’Oriol”. Per això, afegeix, Genescà, “la futura Coral Sant Jordi li va florir a les mans mentre dirigia aquella primera audició el 30 de novembre de 1947 a Rubí”.
I quin llegat ha deixat en les corals i en la vida cultural del país? “És una manera de fer les coses en equip, sentint-nos com una família integrada avui per diverses seccions: els més grans, que conformen el Cor Ponent; els infants, que canten als cors infantils L’Esquitx i L’Espurna, els joves del Cor Jove i, finalment, els membres integrants de la plantilla de la Coral Sant Jordi. El nostre doble objectiu continua essent cantar plegats i cantar bé. És el que recordem a l’inici de cada concert quan cantem la Invocació de Sant Jordi, el nostre himne: “Que els cants ens alegrin i ens facin millors!”.
A l’exposició es mostra el seu perfil multifacètic, més enllà del seu compromís quasi familiar amb la Coral Sant Jordi. En presentem els orígens familiars, en què es va veure molt influït per l’escoltisme i pel seu pare Artur, un gran pedagog, però també destaca el seu paper com a mestre de cantaires, impulsor del cant coral a Catalunya i promotor dels grans moviments corals que sorgiren a Europa a mitjan segle passat, que ell va introduir a Catalunya. “També parlem del seu compromís social d’oposició al franquisme, del seu cristianisme de base, de la seva participació política com a diputat al Parlament de Catalunya de la IV legislatura, sense oblidar la seva faceta de musicòleg i catedràtic universitari. I tot això ho estructurem en diversos blocs, amb testimonis escrits i fotogràfics, amb objectes i amb un vídeo molt interessant en què mostrem la figura de l’Oriol vista per persones molt diverses que el van tractar de ben a prop”, relata el comissari de l’exposició.
Genescà també remarca que l’objectiu d’aquesta mostra, més enllà de commemorar el 25è aniversari de la mort d’Oriol Martorell, “és reivindicar-ne el llegat, fer-li l’homenatge que es mereix i donar-lo a conèixer al món actual, perquè la seva personalitat té molts elements de gran actualitat”. I és que, afegeix, “conceptes tan actuals com el treball en equip, la intel·ligència emocional, l’empatia, la motivació, la música com a factor educatiu, terapèutic i d’enaltiment del nivell cultural, la internacionalització de la realitat catalana o la globalització cultural ja els trobem en l’Oriol Martorell a la segona meitat del segle XX”.
La mostra és per a tots els públics, també per als petits. Com explica Gabriel Genescà, es combinen els documents històrics amb una presentació molt moderna en forma de roll-ups, en la qual apareixen fotografies molt diverses, algunes de les quals reflecteixen els més petits de la família: els cantaires de L’Esquitx i L’Espurna cantant al Palau de la Música, sota el guiatge d’Oriol Martorell. “I, de fet, un dels punts importants que posa en relleu l’exposició és la importància de la música en l’educació dels infants”, conclou.
