Són relativament bastants els municipis catalans que gaudeixen d’un museu d’història. Els veïns poden visitar-los i així comprovar les dates i fets que han marcat l’esdevenir de la seva població. O més concretament, gairebé sempre, de les capes més benestants que hi van habitar. Excepte honroses excepcions, quan en sortim no coneixem millor les persones humils que van trepitjar aquella terra. La museologia historiogràfica tendeix a explicar els grans corrents de fons: quina ideologia, quin sistema polític, quina estructura administrativa, qui manava, com exercia el seu poder…
Inaugurat el 1929, el Museu Etnogràfic de Ripoll proposa una mirada microscòpica, capaç de fer entendre el modus vivendi de la Vila des de la baixa edat mitjana fins a la industrialització de la comarca. L’il·lustre folklorista Rossend Serra i Pagès va ser el grau valedor d’un projecte que pretenia salvaguardar la cultura de l’anomenat poble menut: llegendes, artesania, costums, cançons, balls, creences, supersticions, etcètera. Fidel a aquests orígens, el museu segueix explicant les formes de vida dels ripollencs d’antany des d’una òptica transversal. Els visitants poden conèixer la seva quotidianitat en la dimensió econòmica, gràcies al reguitzell de tècniques productives que hi són presentades, però també en la vessant familiar i espiritual.
Quan es va concebre el museu, a principis del segle XX, bona part de la intel·lectualitat europea estava preocupada per a la despersonalització dels vincles socials. En aquest sentit, el recorregut a les diferents sales ens mostra la deriva d’una economia familiar autosuficient cap a la progressiva creació d’oficis i la consegüent mercantilització de la societat. En altres paraules, com les comunitats feudals, en les quals totes les persones –homes i dones, a casa; propietaris i masovers, al tros—tenien un rol fix i molt definit, van esberlant-se lentament.
Més enllà de consideracions abstractes, l’Etnogràfic de Ripoll permet conèixer curiositats d’allò més interessants. Quin era l’ús i simbologia de les barretines? Què ens permeten conèixer els exvots sobre la vida de la gent? A quins jocs i joguines recorrien per a passar-ho bé? O per les mentalitats més tècniques, altres de més concretes: com convertien la llana de les ovelles en fils? Com es transformava el ferro en productes metàl·lics? Quin era el procés d’elaboració i perquè servien les anomenades rajoles d’ofici? Els responsables del museu destaquen que, en la mesura que definim les societats contemporànies com a “materialistes”, tendim a subestimar la importància que els objectes tenien en la vida dels nostres antecessors. Llavors, com ara, els canvis tecnològics també comportaven importants transformacions socials.
La importància de la farga catalana
Sense la tasca de preservació gairebé ininterrompuda del museu, probablement seria molt més complicat conèixer les indústries ripollenques actualment desaparegudes. Van ser especialment importants, en aquest sentit, les relacionades amb la farga catalana, fins al segle XIX el mètode siderúrgic de referència als països de l’Europa occidental (França, Anglaterra, Àustria o Itàlia, entre altres). Per la vitalitat que van injectar en l’economia de Ripoll, és obligatori esmentar el gremi clavetaire, que durant el s.XVII pràcticament va monopolitzar el mercat peninsular i americà. No debades, cadascun dels cent obradors ubicats a Ripoll produïen unes 60.000 unitats mensuals. Tampoc voldríem cloure aquest article, per altra banda, sense fer referència a la manufactura d’armes de foc d’avantcàrrega. Objectes d’una gran bellesa artística que, a més de ser utilitzats per a fins militars, eren encarregats com a elements de distinció i luxe.
