Tornaveu
Els orígens del caganer i el Tió, exposats a la xerrada ‘Les festes tradicionals catalanes del solstici d’hivern’
Quin és l’origen del caganer? I el del Tió? Sabíeu que la Fira de Santa Llúcia és de les més antigues de Barcelona? Si us heu quedat pensatius i voleu esbrinar les respostes d’aquestes preguntes, no patiu. En aquest article desvetllarem aquestes curiositats, recopilades durant la xerrada Les festes tradicionals catalanes del solstici d’hivern, celebrada a l’Ateneu Barcelonès de Barcelona i conduïda per la presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, Rosa Maria Provencio.

El caganer, una figura clau de la imatgeria popular

El personatge del caganer neix a Itàlia, i no és fins al S.XVIII que s’introdueix a les cases catalanes com a element de decoració del pessebre. La figura del caganer tradicional es representa com un pagès amb barretina ajupit amb les natges obertes i en posició de defecar. La seva simbolització és molt clara: vol representar el retorn a la terra de tot allò que fa que fructifiqui.

Considerat un element simpàtic del pessebre i, sobretot, d’entreteniment per a la canalla, s’acostuma a amagar sota un arbre per crear més expectació. A Catalunya és on té més tradició, però també es pot trobar en alguns indrets del País Valencià.

El Tió, un tronc de llenya que s’ha humanitzat amb el pas del temps

Originàriament, el Tió és una tradició que neix a l’entorn rural. El seu simbolisme reivindica la importància de la llenya i del foc, i antigament es cremava per a protegir la llar. Amb els anys, però, el Tió ja no es crema, i el seu aspecte s’ha humanitzat.

Per exemple, se li ha pintat un rostre divertit, se li han posat potes i se li ha col·locat una barretina. Coincidint amb el calendari d’Advent, els més menuts l’alimenten cada dia per tal que la Nit de Nadal pugui ‘cagar’ obsequis per a tota la família, i sempre ha d’anar tapat amb una manta per tal que no passi fred.

La ‘Fira de Santa Llúcia’, la fira pessebrista i artesanal més antiga de Barcelona

La Fira de Santa Llúcia ret el seu nom de Llúcia de Siracusa, una jove cristiana a qui se li van arrencar els ulls per proclamar la seva fe. Per aquest motiu, és considerada la patrona dels cecs, de les modistes, dels òptics i de molts més oficis on es necessita fer un ús molt pronunciat de la vista.

Els orígens d’aquesta popular fira barcelonina es remunten a finals del segle XVIII, concretament l’any 1786. Algunes de les personalitats més significatives de la cultura catalana com l’aristòcrata Rafael d’Amat (més popularment conegut com el Baró de Maldà), o el folklorista Joan Amades ja la documentaven als seus textos.

Antigament, l’esdeveniment començava el mateix dia 13 de desembre, dia de Santa Llúcia. D’alguns anys ençà, la fira ja s’inicia per l’Advent, i finalitza el dia 13. A la fira s’hi poden trobar, majoritàriament, parades artesanals on es compren figures per col·locar al pessebre i/o altres elements decoratius nadalencs per a la llar.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa