No fa tantes dècades, bona part de la població de les zones cerealístiques es dedicava a la pagesia. Llargues jornades estivals, de sol a sol i falç a la mà, per segar els trossos, posteriorment batre l’ordi i el blat a les eres, guardar el blat a les sitges i també emmagatzemar la palla –quan no eren cremada— que serviria per a alimentar les bèsties. La introducció de la maquinària agrícola va agilitzar enormement aquest procés, convertint l’agricultura en una activitat productiva minoritària.
La Xarxa de Patrimoni Rural – Ecomuseu del Blat (XPREMB) treballa per preservar tot aquest patrimoni rural. No vol limitar-se a mostrar els objectes agrícoles d’un temps pretèrit, sinó més important, les formes de vida de les generacions passades. La iniciativa compta amb la col·laboració de sis ajuntaments osonencs, centres culturals i institucions educatives, com són la Universitat de Vic i l’Escola Família Agrària Quintanes.
Quan el coneixement és directe, vivencial, s’assimila millor. La XPREMB ha museïtzat algunes construccions d’ús productiu. En el jaciment arqueològic del Camp de les Lloses (Tona), un dels pocs exemples de poblament militar romà de la Península Ibèrica, s’hi recreen els pans que elaboraven els soldats entre els segles II i I aC. Apropant-nos en el temps, el Molí de la Calvaria (Calldetenes) mostra el funcionament dels molins hidràulics, moguts amb tracció humana i animal. El visitant podrà comprovar que l’optimització que es feia antigament de l’aigua –mitjançant una obra d’enginyeria que incloïa canals, regs, séquies i basses— era extraordinària. Arribant ja als nostres dies, la Cabanya de la Roca (Taradell) és l’exemple d’una edificació agrícola típica del segle XVIII, pensada per guardar les garbes i tenir-hi els animals tancats.
Des d’una perspectiva etnogràfica, l’Ecomuseu del Blat és un gran tresor patrimonial. A l’Alzinar de la Roca, creat pels Tonis de Taradell l’any 1990, s’han conservat i restaurat més de 70 carruatges –que actualment encara s’utilitzen en els passants dels Tres Tombs—guarniments i eines agrícoles. Tanmateix, la col·lecció més gran de peces inventariades –entre les quals s’inclouen 260 cistells—es troba al mas El Colomer, on l’exposició L’ofici del pagès permet conèixer com era la vida agrícola fa 100 anys. Els resultats de tota aquesta dedicació queden reflectits en el Museu del Pa (Tona), que custodia més de 300 eines elaborades amb la seva elaboració, així com una de les col·leccions de pans tradicionals més completa de Catalunya.
Tot i que allunyada de l’àmbit productiu, la Casa Museu Verdaguer de Folgueres, també integrada en la, permet copsar la vida d’una família osonenca a mitjans del segle XIX. No és necessari ser un admirador del poeta de Canigó per a visitar-la. Fent-ho, es descobreix la història de moltes famílies treballadores de l’època, que es guanyaven el pa (mai millor dit!) com a parcers, però també picapedrers, traginers o bosquerols. I és que la divulgació de les antigues feines agrícoles –ramaders, moliners, esclopers, basters, carreters, ferrers—és una de les prioritats de l’Ecomuseu del Blat.
La Festa del Segar i el Batre de Santa Eulàlia de Riuprimer
Durant tot l’any, la XPREMB organitza tallers per explicar l’agricultura preindustrial a la Plana de Vic. D’aquesta manera no només es desitja fer una recreació històrica, sinó també inculcar els valors de sostenibilitat paisatgística. En aquesta línia, vora el mas El Colomer s’ha restituït un model de rotació quadriennal dels conreus anomenat trènit, que es proposa recuperar un model agrícola orgànic.
A Santa Eulàlia de Riuprimer, el 28 de juliol se celebrarà la 22a Festa del Segar i el Batre. El programa, que com les jornades laborals al tros durarà tot el dia, contempla una exhibició de la sega, el garbejar i la batuda tradicional. Abans del sopar de germanor, Quim Sanyé impartirà una conferència sobre Els orígens del Pa (20:30h). Com a cloenda de la festa, el grup Corrandes són Corrandes oferiran una actuació musical.
