El indis Tikuna, el grup indígena més nombrós de la selva amazònica, atresoren un patrimoni cultural immens, però desconegut més enllà de la seva terra natural. El Museu de les Cultures del Món ens ofereix l’oportunitat de viatjar a l’Amazònia per submergir-nos en les escenes de la vida quotidiana d’aquest grup indígena a través de l’exposició Catazònia. Els caputxins catalans a l’Amazònia, que fins al 24 de juny, ofereix una selecció de pintures d’animals de la selva i escenes de la vida quotidiana plasmades damunt d’una fibra vegetal anomenada yanchama, teixida per la pròpia naturalesa, i que els Tikuna acoloriren amb sucs de fruita, llots fluvials i carbó.
El conjunt de yanchames i altres objectes exposats formen part del fons del Museu Etnogràfic Missional “Andino-Amazònic” dels caputxins de Barcelona, que conserva una important col·lecció provinent de les missions establertes a l’Amazònia a finals del segle XIX. Unes missions promogudes pel Govern colombià coincidint amb la primera febre del cautxú (1879-1912), que provocà l’explotació massiva d’aquest material als territoris de l’Amazònia colombiana. Allà les companyies cautxeres convertiren els habitants de la selva en mà d’obra esclavista. Poc després, arribaran a la zona els caputxins catalans per exercir la doble tasca d’evangelitzar i consolidar noves poblacions, construint parròquies i escoles, obrint vies de comunicació i erigint-se en defensors dels drets dels indígenes davant l’opressió dels colons i les pràctiques esclavistes dels cautxers.
Religiosos caputxins com Fidel de Montclar, Gaspar de Pinell, Estanislau de les Corts o Marcel·lí de Castellví van promoure nous mètodes d’evangelització que, per primera vegada, remarcaven el valor del territori i la idiosincràsia i la cultura dels habitants indígenes de l’Amazònia. Aquests missioners caputxins que treballaren a l’Amazònia van estudiar de manera profunda la cultura dels indígenes, i fruit d’aquest interès es van dur a terme els primers estudis geogràfics, etnogràfics, arqueològics i lingüístics d’alt nivell científic.
És en aquest context que la mostra Catazònia ha volgut remarcar la feina del missioner Marcel·lí de Castellví, que l’any 1933 funda un centre d’investigacions científiques i etnogràfiques a l’Amazònia colombiana. Sota aquest paraigua es van estudiar noranta llengües indígenes de l’Amazònia, algunes de les quals ni tan sols eren considerades com a tals abans. Castellví va assolir un prestigi internacional i va participar en diversos congressos mundials. Però abans, des de Catalunya ja s’havia fet feina en el terreny de l’etnografia, amb altres estudis sobre llengua, música popular i altres tradicions indígenes. Tot plegat, aprofitant l’efemèride dels 525 anys de l’inici de les relacions Catalunya-Amèrica i Amazònia-Catalunya (1492-2017).
La mostra, que vol ser un homenatge del Museu als missioners catalans, s’inaugura aquest dijous 1 de març a les 19h, amb les intervencions del director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés, i del director del Museu Etnogràfic Missional “Andino-Amazònic”, Fra Valentí Serra.
