Sempre m’ha sorprès la necessitat que tenen alguns instruments de validar-se com a instruments “de veritat”, amb tots els “ets i uts”. Recordo gralles tocant peces de Mozart a exàmens de l’ESMuC, acordions diatònics intentant tocar Bach… després hi ha tots els de cobla que ho dissimulen més, pel fet de tenir ja una trajectòria acadèmica pròpia. I si en un inici els vèiem tocant “clàssics” dels cànons de la història de la música, actualment els veus fent mans i mànigues per aprendre a improvisar com un trompetista jazz (un dels camps d’estudis musicals més exigents avui en dia) o controlant les maquinetes electròniques com ningú. I així i tot no acaben sent considerats en cap d’aquests àmbits “suposadament” ben vistos a la societat.
I sí, és que jo toco el violí, i el meu instrument s’ha desenvolupat en diferents àmbits, però l’instrument en sí no em determina la música que jo faci. Cada instrument té les seves tradicions, està clar. Però l’instrument no fa la cosa, encara que la cosa sí que fa l’instrument… Parlant obertament, no per tocar la gralla estaré fent música tradicional i no per tocar un theremin deixaré de fer-ne; però sí que si vull generar unes sonoritats pròpies d’un territori hi haurà uns instruments que m’ho facilitaran i em seran necessaris, sinó imprescindibles. Fem el símil lingüístic: puc parlar català i no per aquest fet se m’hauria de suposar una ideologia; però en segons quina ideologia si no parlo en català estaré fora de lloc. I, com aquests, mil exemples anàlegs que us podeu divertir fent (els culinaris són els millors!). En tot cas, un instrument és una eina i triar l’eina no et determina el que construiràs, però és diferent agafar una Pallarès que una Opinel, oi?
I amb tot, no em puc treure del cap aquelles gralles fent mans i mànigues per tocar Mozart i jo preguntant: “t’agrada gaire Mozart?”. La resposta sempre ha sigut més “no especialment, però clar, com que la gralla és mal vista així veuran que també som un instrument normal”. I ser normal és fer el que fan els altres? Se’t validarà més tocant Mozart amb un instrument amb el qual mai s’ha tocat al costat d’instruments que tenen un munt d’estudis i tradició de tocar aquest repertori, a més de tot de processos per poder-ho fer des que es posen aquell instrument a les mans? Comparar-se no és bo i menys si el sentiment és d’inferioritat. Voleu dir que no serà millor demostrar com aquell instrument és complet en ell mateix fent el seu repertori -sigui antic o contemporani- que no pas buscant versionar? I ei, que per què no fer-ho, si agrada experimentar amb aquest repertori, però si us plau, que aquest fet no es faci per validar l’instrument i molt menys “la música tradicional”. I pobres gralles, sempre les utilitzo d’exemple (sols és admiració), però es pot extrapolar a qualsevol d’aquests “pobres i menystinguts” instruments o les formacions… Sí, sí… des de quan cal fer orquestres a semblança de les clàssiques per competir en el mercat canònic? Valorem el que som i mostrem la validesa dels instruments i la música pel que són i no perquè imiten allò que està legitimat per una història acadèmica i classista. I si no és per demostrar el que no s’és, benvingut sigui tocar el que vulguis amb el teu instrument, només faltaria!
