Bienve Moya ens va regalar un concepte al 32è col·loqui de tardor que organitza el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles: les “illes festives”. Es refereix a illes per identificar els diferents models de festa major, que segons en Bienve tenen un vessant territorial molt clara, de manera que ell mateix les col·loca en el mapa de Catalunya. Un mapa que, segons em va explicar, va refent contínuament, perquè les festes majors estan en constant evolució. Almenys aquest és el cas de la festa major de Banyoles, una ciutat que ha decidit convertir-la en un model en si mateix de recuperació d’elements de la tradició i alhora d’innovació, amb una participació social notable.
Al mapa Bienve Moya identifica fins a set models: el del Penedès i Camp de Tarragona (adoptat per molts municipis); el de Berga, Olot i Cardona; el de les Terres de l’Ebre; el model dels focs de sant Joan, el model de Sant Antoni i el model local de Granollers (de competició entre dues faccions, que també s’ha estès a altres poblacions del Vallès). Algunes festes majors renovades com la de Banyoles, combinen elements de la Catalunya Vella i de la Catalunya Nova. Per què passa això? Doncs perquè si a inicis del segle XX, Barcelona crea la seva festa major inspirant-se en els elements festius de la Catalunya Vella, entre els anys setanta i noranta Barcelona la recrea adoptant els elements festius de la Catalunya Nova. Si a inicis del segle XX, podem atribuir l’impuls de la festa major de Barcelona a Francesc Cambó, als anys setanta cal atribuir aquest impuls precisament a Bienve Moya, que amb l’equip de Marta Tatcher van recuperar la festa major per al cap i casal de Catalunya.
En aquest sentit, va ser un encert del Col·loqui de tardor convidar en Bienve com a ponent inicial de les jornades, com també Adelaida Moya, que va complementar la ponència del seu pare amb una explicació dels canvis actuals de les festes majors: el canvi de composició social que s’ha produït en les colles de cultura popular, l’evolució de les festes cap a un públic més participatiu, amb la influència de la Patum i els correfocs, i la progressiva teatralització de la festa que al seu torn recull la influència del cinema, els videojocs, els còmics, etc.
Aquest marc analític va ser un bon entrant per poder parlar després de com s’ha anat transformant la festa major de Banyoles com a projecte de participació ciutadana. De la mà de l’entitat Vincles, s’ha elaborat una proposta de reglament de la Comissió de festa major de Sant Martirià, des de la qual s’organitza la festa amb un nombre elevat d’entitats i de voluntariat que la fan possible. Aquest model de governança és sens dubte un pas endavant en la creació d’espais comunitaris de gestió de la participació ciutadana, que combinen la implicació de l’administració pública amb la llibertat creativa de la comunitat. Penso que la festa major de Blancs i Blaus és un altre exemple de com els models de governança de les festes majors incideixen en la capacitat d’articular el teixit associatiu i la implicació ciutadana, creant fórmules pròpies i singulars de vinculació amb la festa i de cohesió social.
Així doncs, el col·loqui de tardor d’aquest any a Banyoles va ser un exemple de jornada ben organitzada, amb un contingut altament interessant. Cal felicitar-ne per això els comissaris, en Guerau Palmada i la Mariona Masgrau, com també el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Només cal lamentar que l’alerta per l’episodi de pluges torrencials els obligués a cancel·lar les darreres ponències.
