Prop de tres-cents balladors i quinze colles de balls de bastoners i pastorets ompliran durant tres dies els carrers de Viana do Castelo, al nord de Porto, en una trobada que vol servir per projectar aquestes danses arreu del món i ressaltar les arrels culturals comunes. La Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, juntament amb la Delegació del Govern a Portugal i l’Ajuntament de Viana do Castelo, han organitzat un ampli programa amb cercaviles, exhibicions i mostres als indrets més emblemàtics de la ciutat.
Fins a la localitat portuguesa viatjaran catorze colles catalanes: els Balls de Bastons de Caldes de Montbui, Cambrils, Castellbell i el Vilar, de l’Orfeó Reusenc, del Pla de l’Aigua de Lleida, Estelladors de Prats de Lluçanès, de Rajadell, Sant Bartomeu del Grau, Sant Fost, Sant Jaume dels Domenys, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, el Toc d’Olèrdola i Vila Seca (Esbart Dansaire Ramon d’Olzina), aquest últim també amb el Ball de Pastorets. En clau d’intercanvi, hi participarà el grup portugés Pauliteiros de Miranda da AAOUP (Associação dos Antigos Orfeonistas da Universidade do Porto).
Arrels comunes
Des de la Coordinadora de Ball de Bastons, el seu president, Ramon Parés, ha explicat que la tria de Portugal com a seu d’aquesta primera trobada internacional va estar motivada “per la proximitat, la similitud cultural” i sobretot perquè allà, i especialment a la Miranda do Douro, està molt arrelada la tradició dels pauliteiros, una dansa amb molts punts en comú amb el ball de bastons i de pastorets, i que des de l’any passat forma part de l’Inventari Nacional del Patrimoni Cultural Inmaterial portugués. En aquest sentit, la iniciativa vol servir per “crear un espai de germanor, intercanvi i celebració entre dues cultures que comparteixen arrels, ritmes i tradicions populars profundament arrelades”.
Tres dies d’activitats
El programa arrencarà oficialment el divendres 29 a la tarda, amb la presentació institucional de l’esdeveniment. Durant tot el cap de setmana, les colles oferiran diverses mostres d’aquesta tradició catalana a quatre espais de la ciutat: Praça da República, Praça da Igreja Matriz de Viana, Praça da Erva i Praça da Porta Mexia Galvão.
A més de les actuacions, dissabte a la nit la Praça da República acollirà un espectacle de cultura popular catalana, i a continuació un ball folk i una festa bastonera. Diumenge al matí una cercavila desfilarà pels carrers del centre amb totes les colles i al migdia i una ballada posarà punt final a la festa.
La trobada incorpora una dimensió pedagògica amb l’exposició Ball de Bastons, origen i diversitat, una mostra produïda per la Coordinadora de Ball de Bastons que ofereix un recorregut per la història d’aquestes danses i la seva vitalitat i riquesa –de formes, vestuaris i maneres de ballar–, a partir de la recerca de l’estudiós Dani Vilarrubias. Es podrà visitar durant el cap de setmana en els Antigos Paços do Concelho.
El ball de bastons i pastorets, història i identitat col·lectiva
El ball de bastons és una de les danses més antigues i més esteses arreu dels Països Catalans. Algunes teories relacionen el seu origen en ancestrals rituals agraris de fertilitat, o en les pràctiques marcials d’arrels greuges, com una forma d’entrenament simbòlic per al combat, mentre que altres -com el folklorista Aureli Capmany- afirmen que el ball és un continuador del ball d’espases, que va substituir les armes de tall i punta per les de xoc per tal de resultar menys ofensiu.
És una dansa col·lectiva en què els balladors, sovint en parelles, s’enfronten coreogràficament picant els bastons al ritme de la música. Més enllà del seu caràcter festiu, el ball té un fort valor comunitari i identitari, i és present habitualment en festes majors i celebracions populars.
El ball dels patorets es basa també en el repic rítmic dels bastons –tot i que aquí és més llarg– però introdueix un component dramatizat i narratiu, amb personatges com el rabadà, el majoral i els pastors, que interpreten escenes del món rural però també incorporen elements humorístics i satírics de la vida quotidiana sovint carregades d’ironia o crítica social.
