“La revolta es va perllongar fins dissabte 9, quan les tropes del general Gamindez -conegut com el General BOOM, BOOM- van ocupar Gràcia acabant a sang i foc una protesta que havien començat les dones de la vila contra la imposició de les lleves i que afectava 46 joves de Gràcia. Durant moltes dècades, la Revolta de les Quintes de 1870 i el paper de la dona en aquests esdeveniments va estar silenciada o avaluada amb poca profunditat i perspectiva per molts estudiosos”, relata a Tornaveu en Josep Maria Contel, que ha dirigit per a Troyans Films el documental La revolta de les Quintes, amb la col·laboració del Grup 1850, la Fundació Festa Major de Gràcia, Tres Tombs Torrelles de Llobregat, El Cargol Graciós i la Coordinadora de Colles de Cultura Popular de Gràcia.
Contel remarca la tasca que ha fet Albert Musons per recuperar aquesta memòria: “Des de fa un parell de dècades va començar a intentar recuperar aquesta memòria oblidada i de la mà del Taller d’Història de Gràcia Centres d’Estudis l’any 2004 es recuperava la publicació de 1870 La contribución de sangre, sobre els fets que es van viure a la ciutat de Barcelona com en els altres pobles del Pla, fent-ne un facsímil”. Per altra banda, afegeix en Josep Maria, “es va crear una colla de trabucaires a Gràcia, que va ser bàsic perquè l’Albert Cortés, el seu president, amb la meva col·laboració, posés les bases per realitzar la representació de la Revolta de les Quintes a la plaça de la Vila. Fruit de totes aquestes complicitats i suma de moltes altres de diferents persones i entitats han col·laborat al capdavant de la cultura i història de Gràcia aquests fets”, conclou.
El documental s’havia de presentar en paral·lel a l’exposició commemorativa “150 anys de la Revolta de les Quintes”, però que s’ha hagut de suspendre per la crisi de la Covid-19. Les imatges que apareixen al documental formen part de la representació “La Revolta de les Quintes” que es va dur a terme a Gràcia a l’abril de l’any 2011, dirigida per Josep Maria López, on participaren membres de la Coordinadora Trabucaires de Catalunya, dels Trabucaires Sant Andreu de Palomar, dels Trabucaires Santa Coloma de Gramenet, dels Trabucaires del Comú “Vila-seca”, dels Carrasquets Torrelles de Llobregat, dels Trabucaires de Gràcia i també veïns i veïnes de Gràcia.
Però veient que la crisi sanitària impedia commemorar com s’hauria volgut aquesta efemèride, “pensant que es podia fer des de l’activisme associatiu més combatiu per recordar els fets, vam decidir recuperar aquest documental que us presentem, que mostra com el moviment associatiu està present a través de diferents entitats i grups donant a aquesta història”, explica a Tornaveu el director del documental.
