Salut i pólvora! Aquest és la salutació dels trabucaires. Diumenge passat a Taradell hi va haver pólvora, fum, soroll i bona harmonia entre els més de 300 trabucaires vinguts de tot Catalunya (i una colla vinguda des de Castelló). Molts acompanyants i turistes gaudiren d’una festa que demostrà, una vegada més, la bona germanor que viu el món trabucaire / bandoler.
Els vilatans de Taradell sentiren les descàrregues dels trabucs i canons que tronaren per les seves places i els seus carrers; les galejades redoblaren per tot el municipi; en els breus intervals de silenci, actors perfectament vestits d’època interpretaren fragments d’obres teatralitzades i directament relacionades amb els bandolers d’aquelles contrades, com ara el taradellenc Toca-sons o en Joan Sala Ferrer “Serallonga”, un viladrauenc famós durant el segle XVII per les seves accions en la serra de les Guilleries.
Tot això és tradició, sentit de pertinença i memòria històrica. Una cultura feta per la gent al carrer, i amb sentit festiu i participatiu. És a dir, una cultura popular ben concreta, ben feta i a l’abast de tothom. Ah! I amb una participació femenina molt important.
La 35a Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya va respectar en tot el moment el públic, tenint molta cura de la seguretat de tots i de tot. Una trobada ben planificada i ben desenvolupada, on ni les normatives administratives allunyades de la realitat dels trabucaires catalans, ni el desconeixement de la festa tradicional, impediren una celebració festiva a l’abast de tothom. Un èxit sense matisos.
Seguretat, sí. Normativa reguladora assenyada i equitativa, també. Però, si us plau, que facin cas de les persones que organitzen jornades trabucaires, des de fa molts anys, amb responsabilitat i cura. I si fa falta una reglamentació específica per aquesta manifestació concreta, doncs que la facin, però comptant -insisteixo- amb els participants i les autoritats que hi intervenen i la controlen des de fa molt de temps. I sobretot, preservant aquestes manifestacions culturals trabucaires en la seva justa dimensió i sense un excés de burocràcia administrativa reguladora. Antoni Moliné, president de la Coordinadora, ho explicava molt bé fa pocs dies a TV3 (mireu el vídeo clicant aquí).
No totes les festes amb pólvora i armes són iguals arreu, ni tothom actua de la mateixa manera. Els trabucaires catalans, ho saben fer, ho saben gaudir i ho saben fer gaudir. Són, sense cap mena de dubte, un Patrimoni Cultural Immaterial a salvaguardar.
Felicitats i fins a l’any vinent a Santa Coloma de Gramenet. Per molts anys!
