De ben petit he col·laborat en les caramelles al meu poble i des de la coral claveriana de la que faig part. D’aquell temps tinc ben present el record dels Trabucaires del Tro Gros, de Súria. En algunes ocasions ens havien acompanyat pels carrers. L’origen dels Trabucaires del Tro Gros data de mitjans del segle XIX, que després de les guerres carlines oferiren els seus serveis als pagesos de les masies aïllades per avisar de la presència de perills. Després, amb el temps, passaren a ser les figures que acompanyaven celebracions religioses i festives. És a partir de l’any 1975 que incorporen al grup el ball de bastons i fan partida de les caramelles de Súria, oferint llurs actuacions a poblacions veïnes.
Un trabucaire és, era, aquell combatent facciós armat de trabuc. En altres èpoques els trabucaires havien estat membres d’exèrcits privats de senyors feudals, però no sempre havia de ser necessàriament gent proscrita, delinqüents o lladres de camí ral. És veritat que saltejaven pels camins, que robaven i segrestaven, però en el seu origen eren més aviat seguidors d’un bándol i s’immiscien en lluites privades entre senyors. Fins i tot els mateixos bandolers renegaven dels lladres i a voltes els perseguien. Amb el temps i a mesura que aquestes lluites perderen intensitat, esdevingueren grups folklòrics dels senyors i es dedicaven a rebre amb honors grans mandataris, especialment càrrecs de l’església, i a anunciar la presència del senyor. Per això i en el temps, aquest acompanyament va a passar a convertir-se en un dels elements tradicionals presents a la festa major.
Els trabucaires de Rubí tenen identificat un Llibre de Comtes datat del 1687 en el qual hi ha constància que es van pagar els serveis per portar la teia, il·luminar les graelles, i pólvora per galejar la Festa Major. Galejar o fer gala és missió dels trabucaires. Justament això és el què es va fer a Solsona l’any 1571 en les alimàries per celebrar la victòria de la Batalla de Lepant. I les alimàries son els focs que s’encenien als llocs alts i a les merles dels castells justament per alertar els habitants i pobles de la zona.
L’any 1952 es va inaugurar al Bruc un monument al Timbaler, obra de Frederic Marés. En aquesta inauguració, sobre el pedestal de pedra, s’instal·là provisionalment una figura feta de guix. No vull recordar qui va inaugurar el conjunt. El 1953 es traslladà des de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet (el meu poble, si em permeteu la llicència) fins al taller que Frederic Marés tenia a Barcelona (justament avui seu de l’ENS, a ledifici dels Cors de Clavé) un bloc de cinquanta cinc tones, per tal de realitzar l’escultura en pedra, que finalment s’instalava el 10 de juliol de 1954 substituint la de guix. És una escultura de 4,80 metres d’alçada. El 3 de juny de 2012 els nostres trabucaires participaren a la Festa del Timbaler i celebraren la Trobada de Catalunya. És la seva contribució a la memòria històrica de les primeres derrotes napoleòniques al nostre país. Un grapat de sometents, camperols de les rodalies del Bruc i un petit nombre de soldats reglats, es van enfrontar victoriosament i per dues vegades a una important formació de tropes franceses comandades pels generals Schwartz i Chabran. Eren 3.800 homes de cavalleria, infanteria i artilleria. Els sometents d’Igualada, Manresa, Santpedor i altres pobles de les rodalies no eren més de mil, mal armats però amb una moral molt alta. Els catalans tenien al seu favor el factor sorpresa i el terreny escarpat, dos factors que van resultar decisius.
Història, tradició, foc, acompanyament, fer gala, alertar, posar sobre avís, son elements, ingredients primordials de la festa celebrada al carrer. Convidar a la participació, al compromís de ser-hi i donar a conèixer la tradició festiva és l’ingredient iniciàtic de l’associació de les persones que, des de diferents manifestacions festives, contribueixen a enriquir la cultura popular i, ensems, la cohesió social. Per tot això la festa al carrer és més festa si ens sentim acompanyats amb les intervencions dels trabucaires. Quan sardanistes, bandes de música, gegants, falcons, bestiari, etcètera, volen fer festa grossa, sempre pensen en els trabucaires. Un conjunt d’elements que fa més gran la celebració dels 30 anys de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya. Força pòlvora!
