– Pel que coneixem, el teu procés dins del món musical de les bandes és força típic.
Podríem dir que si. A les Terres de l’Ebre la gent de menuts ja van a l’escola de música que la majoria de vegades està directament relacionada amb una societat musical. Això genera en els pobles una cohesió i implicació social molt important. Totes les bandes estan directament vinculades a la seva escola de música, permetent-los en tot moment de fornir-se de músics i de bon intèrprets.
– Quina ha estat la influència del País Valencià amb la vostra realitat musical?
Se n’ha parlat molt de fins a quin punt arriba aquesta influència, que n’hi ha hagut, clar. Pensa per exemple que la banda municipal d’Alcanar té 170 anys d’existència, ve de temps d’Isabel II, les d’Ulldecona i de la Sènia són una mica més joves però si fa o no fa. Estem parlant de molts anys, molt abans de la presència de treballadors valencians als arrossals del delta.
– Poc a poc en aquestes darreres dècades hi ha hagut una expansió de les bandes cap el nord.
Si. Fins els anys vuitanta del segle passat les bandes de música estaven situades pràcticament en la seva totalitat a les terres de l’Ebre. Fitxa’t que quan es va crear la Federació només hi havia 6 bandes i totes situades al sud de Catalunya. Actualment la federació té 41 membres, 11 de les quals estan als territoris del nord.
– Seria possible contemplar que el president de la Federació de Societats Musicals fos de fora de les terres de l’Ebre?
(riu). Penso que no ha de ser cap problema. Ara bé, com que hi ha més tradició musical i moltes més bandes al sud sempre tindran més posibilitats de poder-ho ser aquestes. Des del meu punt de vista crec que no pasaria res i fins i tot podria ser convenient. De totes maneres pensa que càrrecs de la junta de la federació són i han estat ocupats també per representants de les bandes del nord.
– Quan escoltes i convius amb una banda, t’adones que hi ha quelcom més que música.
La realitat de les bandes de música va molt més enllà de fer un bon espectacle, que també. El fet de disposar d’escola de música pròpia permet incorporar tot una sèrie de valors que d’altra manera no s’aconseguiria. El companyerisme, la lleialtat, el treballar per un projecte comú, la disciplina… són aspectes de marca a l’interior de les bandes de música.
– Quines relacions teniu amb les administracions, especialment la local?
Els ajuntament ajuden molt a les bandes de música, especialment en tot el que fa referència a les despeses generades per l’activitat escolar. Pensa que moltes de les bandes de música disposen de local físic de titularitat municipal.
– En aquests darrers anys heu tirat endavant la Banda Federal.
Es va muntar quan vàrem fer la trobada d’Amposta l’any 2.500 i està formada pels millors músics de les bandes federades. S’han fet composiicons expresses, per exemple les composades per en Ferré Ferran. La seva existència s’ha pogut mantenir fins els nostres dies de manera estable. Actualment però, per manca de finançament públic es troba una mica parada.
– Heu arribat a tenir la presidència de la Confederació espanyola.
Si, en concret ho fou en Joaquim Urquizu, que va ser el primer president de la catalana.
– Com valoreu la relació amb l’ENS?
Sempre recordaré el dia en que vàreu formalitzar el naixement. Casualment venírem a fer una reunió que no es va poder fer per aquest motiu.
Personalment sempre he apostat d’una manera clara i contundent. I ho penso perquè crec que una banda sola no és ningú, una federació poc, però una federació de federacions té molt de pes i potencial influència.
Penso que el món de la cultura ens han d’escoltar i que per escoltar-nos hem d’estar junts, i estant junts és la menra de tenir força i de poder ser escoltats.
La millor inversió que s’ha fet de cara a tenir aquesta presència ha estat el poder formar part de l’ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
