En la tesi doctoral Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la Restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874), la musicòloga Anna Costal demostrava els orígens republicans i revolucionaris de la sardana. El documental Nous dansons sur un volcan! (Ballem sobre un volcà!), dirigit per Jordi Vidal, és la plasmació audiovisual -entre el documental i l’assaig cinematogràfic- d’aquest estudi. Dimecres 29 de març (18.30 h) es presentarà a la Casa de la Sardana de Barcelona amb la participació de Costal, Vidal i el realitzador Francesc Boutonnet.
En declaracions a Ràdio Arrels, Vidal manifesta que, a través de l’estudi del sardanisme, la pel·lícula també reflexiona sobre l’educació popular i la solidaritat que es va produir durant el Sexenni Democràtic. El film desitja desmuntar mites s’obre l’origen de la sardana, que el catalanisme conservador de finals del segle XIX fa remuntar erròniament a la Grècia clàssica. Per Vidal, aquesta equiparació desitjava desvincular la dansa dels valors revolucionaris provinents de França. Un dels entrevistats en el documental, Jaume Ayats, adverteix que els períodes revolucionaris van amagar-se dels currículums escolars, motiu pel qual han pogut perdurar aquesta mena de tergiversacions històriques. No obstant tot això, el sardanisme va estar vinculat a les reivindicacions nacionals. Vidal subratlla que, en el context espanyol, la sardana era la manifestació “d’un poble per fer sentir la seva diferència (…), per dir que existeix com a forma democràtica”.
Nous dansons sur un volcan incorporà sardanes de Pep Ventura, cançons revolucionàries interpretades per l’acordió diatònic de Carles Belda, i composicions de René-Marc Bini
A La Casa de la Sardana, en el col·loqui posterior a la projecció de la pel·lícula, es debatrà sobre quina utopia social pot aportar una dansa, i quines relacions hi ha entre la cultura i la revolta. Per assistir a la projecció cal enviar un correu a [email protected] indicant el vostre nom i cognom.
