Commemorar l’aniversari d’una personalitat no significa necessàriament vanagloriar grandiloqüentment la seva figura. Un bon exemple d’aquesta màxima és el bicentenari de l’any Pep Ventura, que lluny de reforçar els mites més consolidats sobre el compositor figuerenc, ha desitjar difondre’n aquells aspectes més desconeguts, i per tant també més interessants. Aquesta és la filosofia seguida per Anna Costal en la redacció del llibre Això no és una biografia de Pep Ventura, encarregat per la Confederació Sardanista de Catalunya.
L’any 2014, Costal va presentar la tesi doctoral Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya. Entre la restauració dels Jocs Florals i la primera república (1859-74), on sense abandonar la perspectiva musicològica que ha desenvolupat en la seva trajectòria acadèmica, analitzava les connotacions socials i polítiques associades al sorgiment de la sardana moderna. Com el mateix títol indica, Això no és una biografia de Pep Ventura (Editorial Gavarres) també ha volgut omplir la perspectiva d’anàlisi, relativitzant la importància individual de Ventura en la creació de la cobla contemporània.
Que només s’hagin conservat partitures dels darrers 15 anys de vida de Pep Ventura va contribuir a mitificar la seva figura. Aquesta absència, juntament amb la voluntat primigènia d’associar la sardana als ideals republicans, va eclipsar la formació musical del jove Ventura en les bandes militars. Durant les dècades posteriors a la mort del compositor (1875), i més accentuadament des de principis del segle XX, comença a gestar-se la imatge romàntica d’un compositor aïllat a les tendències musicals imperants de la seva generació.
Costal no només refusa aquesta visió com a falsa, destacant la composició de sardanes amb temes d’òpera tant popular en vida de Ventura, sinó que contextualitza la seva música en la tendència, generalitzada arreu d’Europa, d’ampliar les formacions instrumentals. En aquesta direcció, el llibre fa un repàs als principals músics i orquestres que hi havia a l’Empordà abans dels anys 50 del segle XIX.
Llibre, exposició virtual i CD per cloure l’Any Pep Ventura
L’Auditori dels Caputxins de Figueres va acollir, el 3 de febrer, la cloenda de l’any Pep Ventura. A més de la presentació d’Això no és una biografia de Pep Ventura, també es va presentar públicament l’exposició virtual Sardanes, comissariada per Joaquim Rabassada i la mateixa Anna Costal, i el CD Pep Ventura. Música romàntica a Figueres, editat dins la col·lecció Fonoteca de Música Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.
Escrita en català i anglès, l’exposició Sardanes repassa totes les connotacions polítiques i socials que ha tingut la dansa des del seu sorgiment: romàntiques, nacionalistes, republicanes, en les expressions artístiques, els valors democràtics, o fins i tot la bruixeria.
