Més que una exposició sobre la història local del sardanisme, la mostra La sardana al Vendrell: dels orígens a la difusió internacional d’un símbol, que s’inaugura aquest dimarts, 21 de juliol a les 18h a la biblioteca pública Terra Baixa del Vendrell, explica com una tradició arribada a la vila a principis del segle XX va acabar convertint-se en una eina de projecció internacional de la cultura catalana. La proposta s’emmarca en la Capital de la Sardana 2026, una iniciativa que cada any converteix una població en referent del món sardanista i que té com a objectiu difondre la sardana, reforçar els vincles culturals dels territoris de parla catalana i donar projecció al patrimoni cultural que representa aquesta dansa. Es tracta d’una mostra produïda per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès i els Dansaires del Penedès que recorre l’evolució del moviment sardanista vendrellenc des de l’arribada de la dansa a la vila, l’any 1907, fins a la seva expansió més enllà de les fronteres catalanes.
Un viatge al llarg de més d’un segle
L’exposició recupera els primers anys d’implantació de la sardana al Vendrell, quan la dansa, procedent de les comarques gironines, va començar a despertar l’interès de la població. Entre les figures que van contribuir a introduir-la destaca Josep Aleu i Massanet, impulsor de les primeres activitats sardanistes en una època en què la sardana començava a consolidar-se com a expressió de la identitat catalana. En pocs anys, les ballades es van integrar en el calendari festiu local i van passar a formar part de la vida cultural de la vila.
La mostra també posa el focus en la influència de la família Casals. Pau Casals i el seu germà Enric van promoure vetllades musicals a Sant Salvador que es van convertir en un important centre de dinamització cultural i van contribuir a crear un entorn favorable per a la difusió de la música i les tradicions populars catalanes.
Un dels eixos principals de l’exposició és, però, la trajectòria dels Dansaires del Penedès. Fundada l’any 1946 sota la direcció d’Enric López Fuentes, l’entitat va esdevenir una peça clau per mantenir viva la tradició sardanista en els anys difícils de la postguerra. Al llarg de les dècades, la colla ha estat un referent del moviment sardanista català gràcies a la tasca desenvolupada per diverses generacions de dansaires i dirigents, entre els quals destaquen figures com Joaquim Pell i Jané, Joan Toldrà i Nin o Joan Morros i Jansà.
La història dels Dansaires del Penedès permet entendre també la dimensió internacional que ha adquirit la sardana vendrellenca. Les actuacions i intercanvis culturals realitzats arreu del món han convertit l’entitat en una ambaixadora de la cultura catalana i han contribuït a donar a conèixer la sardana molt més enllà del seu àmbit d’origen. Precisament, la mostra es clou amb un recull fotogràfic que documenta aquesta projecció internacional i evidencia la capacitat de la cultura popular per travessar fronteres.
El Vendrell, Capital de la Sardana
L’exposició arriba en un any especialment simbòlic per a la vila. El Vendrell ostenta la Capital de la Sardana 2026, una distinció impulsada per SomSardana que reconeix municipis amb una trajectòria destacada en la promoció de la dansa i que, durant tot un any, els converteix en l’epicentre de l’activitat sardanista del país. Concerts, aplecs, activitats pedagògiques, conferències i iniciatives de divulgació formen part d’un programa que busca acostar la sardana a nous públics i reforçar-ne la vigència en el segle XXI.
Més enllà de la commemoració històrica, La sardana al Vendrell: dels orígens a la difusió internacional d’un símbol ofereix una mirada sobre la capacitat de la cultura popular per construir identitat col·lectiva i projectar-se al món. Des de les primeres ballades de principis del segle XX fins a les actuacions internacionals dels Dansaires del Penedès, el recorregut evidencia com una tradició local ha acabat convertint-se en un dels símbols més reconeixibles de la cultura catalana.
