Eliminaremos las subvenciones a les entidades o asociaciones que promuevan los “Països Catalans”. El tercer punt de l’acord de govern entre el PP i VOX al País Valencià, rubricat fa una setmana, és una declaració explícita contra els vincles culturals que uneixen València i Catalunya. El nou govern valencià reconeix implícitament, per la via de l’atac, que els Països Catalans són una realitat cultural. Amb l’objectiu de repel·lir les polítiques que desitgen desfer-ne lligams, als anys vuitanta va proposar-se Sant Joan com a Diada Nacional dels Països Catalans. La data escollida té la virtut que coincideix amb les festes patronals de Perpinyà, Alacant i Ciutadella, i al mateix temps coincidir amb una de les vetllades festives més populars. En aquest article repassarem com es viurà aquest Sant Joan als quatre punts cardinals.
Una mica de context històric: La Flama del Canigó i els petards
La Flama de Canigó s’ha convertit en un símbol de la permanència de la cultura catalana i d’unió entre els catalans. D’on prové aquesta tradició? Els orígens immediats ens fan recular a 1963, quan Joan Iglesias va fer la primera baixada de la Flama des de la muntanya fins a Perpinyà. Ara bé, l’encesa d’una flama a la muntanya del Canigó durant la nit més curta de l’any es documenta molt abans. A Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent (1586), l’historiador rossellonès Francesc Comte ja en fa parla.
També hem de remuntar-nos més enrere, concretament fins a principis del segle XX, per entendre com sorgeix el símbol de la flama com a unió del poble català. Ho explica Jordi Castellví a la tesi doctoral La unitat dels catalans. Un estudi sobre la gènesi del significat d’identitat col·lectiva: el canvi de la invenció de les “foguerades patriòtiques” de Sant Joan. En l’edició del 2 de juny de 1906 de La Veu de Capellades, es fa una crida perquè s’encenguin fogueres als cims de tots els municipis com a símbol de catalanitat. Gràcies a aquest tipus de manifestacions popular, que prioritzaven l’eix nacional, es pot entendre l’èxit fulgurant que va tenir Solidaritat Catalana.
Els petards són una altra manifestació força transversal als Països Catalans. És conegut que l’afició per la pirotècnia ens prové dels àrabs, que la van introduir a casa nostra a la baixa edat mitjana. Actualment, com tantes altres tradicions que s’atreveixen a trencar l’espai-temps quotidià, és cada cop més qüestionada. S’han impulsat campanyes perquè no se’n llencin, al·legant malestar emocional en animals i persones, i alguns municipis han delimitat els espais on poden encendre’ns. La tendència restrictiva no s’ha imposat, però tampoc sembla anecdòtica. Per primera vegada, enguany es vendran petards silenciosos, veurem quina sortida comercial tenen.
Fogueres de Sant Joan: el cas de Barcelona
Des de 2019, la plataforma #CrememBarcelona impulsa la recuperació de les fogueres de Sant Joan a la capital catalana. A més de col·laborar amb el cos de bombers per definir una normativa que en permeti la celebració, el grup treballa perquè les fogueres siguin reconegudes com a Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament de Barcelona.
Sant Joan a Perpinyà
L’Ajuntament de Perpinyà, governat per Reagrupament Nacional, va anunciar que prohibia els actes de celebració de Sant Joan organitzats per l’escola Arrels-Vernet, l’escola Bressola-Bernat, l’associació esportiva d’inserció social el Fogar Laic i Òmnium Cultural Catalunya Nord. En una comunicat posterior, emès aquest dimecres, el consistori rossellonès ha tirat enrere la decisió inicial, en rebre el compromís -afirma- que no s’encendrà cap foguera.
Les falles d’Andorra la Vella
L’any 2015, la candidatura Les festes del solstici d’estiu dels Pirineusva ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Una declaració que es va produir en ple trànsit de l’economia andorrana cap al tercer sector. La relació entre el turisme i el patrimoni immaterial ha estat àmpliament estudiada; Xavier Roigé, Camila de Mármol i Mireia Guil firmen un estudi de c en as sobre el Pirineus.
Albert Roig, membre de la Taula Nacional de Fallaires de les Valls d’Andorra, considera que l’impacte de la declaració de la UNESCO ha sigut un “creixement sostingut” en el nombre de participants. Ha servit per estendre la festa, que fins llavors només se celebrava a tres municipis -Andorra la Vella, Escaldes, i Sant Julià de Lorià- a tot el país.
Aquest hivern ja es compliran vuit anys del reconeixement internacional; per Roig es tracta d’un període prou prudencial per afirmar que l’auge viscut per falles andorranes no ha estat una moda passatgera. S’està treballant per consolidar l’empenta dels darrers anys. Amb aquest objectiu es va crear la Taula Nacional, s’està fent campanyes pedagògiques a les escoles, i s’ha aconseguit que els Comuns, que tradicionalment havien tingut els fallaires en l’ostracisme, donin suport logístic i econòmic. No obstant això, Roig remarca que les baixades continuen sent organitzades per les associacions de fallaires.
La Nit de Sant Joan es faran baixades a les parròquies d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Encamp, Canillo i la Massana. A Ordino, que té com a patró Sant Pere, se celebrarà el dia 28.
Festes de Sant Joan de Ciutadella
El turisme també té un fort impacte a Ciutadella de Menorca. S’estima que l’any passat van desplaçar-s’hi trenta mil persones per participar de la festa, una xifra que equival a la població resident a la ciutat. Més enllà dels cavalls, els jocs i els jaleos, la festa tindrà una dimensió religiosa especial, perquè s’ha aconseguit reparar a temps l’espadanya de l’ermita de Sant Joan de Missa, malmesa per un llamp que va caure-hi a finals de novembre. Una reparació que permetrà celebrar les completes de Sant Joan amb normalitat.
Fogueres d’Alacant
El 2022 va celebrar-se el 200 aniversari de la primera referència de les fogueres d’Alacant. En el format actual, la festa se celebra per primera vegada el 1928, a semblança de les falles valencianes. En un article publicat a El Temps, Manuel Lillo adverteix que la festa tradicionalment ha estat supeditada als interessos dels sectors benestants, i que la participació veïnal s’ha vist progressivament reduïda. El periodista i historiador valencià lamenta que la festa ha menystingut la cremà de les fogueres a favor de l’oci desbocat, ha arraconat altres tradicions valencianes (com les bandes), i que la connivència entre l’Ajuntament del Partit Popular i la Federació de Fogueres no estimuli la participació dels alacantins. De fet, les dades són reveladores: només un 2% dels veïns són foguerers, un percentatge molt allunyat del 15% de població que participa de la Festa de Moros i Cristians.
El director del setmanari també lamenta que, en marc de la candidatura presentada per les falles de València, les fogueres d’Alacant perdessin l’oportunitat de ser inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Sants Joans a l’Alguer
A Alguer tenen la sort de celebrar un parell de festes de Sant Joan, ambdues recuperades recentment. L’any passat, l’Obra Cultural de l’Alguer i la Plataforma per la Llengua van recuperar la festa de Sant Joan de la Porta Llatina (5-6 maig), una celebració votiva per recordar la victòria dels algueresos contra els francesos el 1412.
Recentment també s’ha recuperat la festa de Sant Joan comuna amb la resta dels Països Catalans, que enguany compta amb la participació de la colla de diables la Malèfica del Coll. Una de les tradicions del Sant Joan alguerès és que els joves es passin tota la nit saltant la foguera. En l’àmbit religiós se celebrà el ritual dels padrins i padrines, coneguts com a compares i comares. Així ho explica aquesta cançó tradicional, amb la que tanquem l’article:
Lo dia de Sant Joan
és sempre i fins ara
pel pòpul de l’Alguer
la festa més cara.
La festa dels salts,
i la festa dels sons,
pels monts i pels valls
ressona el tou nom.
A dintre de la iglésia
se canten los gosos,
se juren la fe
basant-se los esposos.
S’estrinyin les mans
los fills amb els pares,
se fanen los compares
lo dia de Sant Joan.
Bona revetlla a tothom!