Tanmateix, també és el moment en què hem de tornar a reivindicar el Pessebre des de l’art, la cultura i la tradició. La realitat del pessebrisme associatiu, amb gairebé 160 anys d’història a Catalunya, transcendeix el fet religiós i amplia la seva existència i significat en la nostra tradició, en la cultura popular. El pessebre també ha anat evolucionant en les seves formes i expressions, amb noves propostes i aportació de significats, contextualitzant paisatges i contextos en cada època i moment.
La presència del Pessebre i el pessebrisme a l’espai públic i a moltíssimes llars, tan cristianes com laiques, és indiscutible. És una tradició que s’ha anat transmetent de generació en generació. Per sort, també cal dir-ho, amb el suport de moltes institucions, independentment del seu color polític. Malauradament, cada vegada ens trobem amb visions restrictives del que representa el pessebre i el pessebrisme a casa nostra, entenent que és tan sols una simbologia religiosa. Enguany, aquesta visió i el debat que es genera s’ha vist dimensionat per la decisió de la Mesa del Parlament a no tornar a posar el Pessebre a la seu del Parlament i mantenir l’arbre de Nadal, que, per cert, també té un origen religiós encara que no cristià.
De ben segur la pregunta és quan un fet religiós passa a ser una tradició i manifestació cultural. No farem aquí una llista de totes aquelles celebracions i expressions culturals a casa nostra i que tenen un origen cultural judeocristià, seria inacabable, però que hem anat assimilant com a festes i tradicions populars pròpies i, sobretot, que no es qüestionen. Per què al pessebrisme se li nega aquesta realitat?
Creiem que institucions, teixit social i ciutadania hem de ser partícips de procurar i construir una societat més integradora per a tothom, però entenem que tot plegat no ha de ser en detriment de les nostres tradicions i del nostre patrimoni immaterial que ens identifica com a País. A més, creiem que ja fa molts anys que el pessebrisme està aportant i incorporant noves visions, des de la seva expressió artística i també quant a la seva simbologia i transmissió de significats. Aneu a veure les exposicions. Avís, spoiler, sí, hi trobareu el Naixement, però també hi trobareu molt més.
El reconeixement de les nostres tradicions i el patrimoni ve condicionat per la realitat i la pràctica de les persones, i n’estem convençuts que és així. Són milers de persones que compateixen el pessebre a través de l’associacionisme, i centenars de milers les persones que visiten exposicions i pessebres monumentals, i se’ns escapen els números, però moltes més les llars on hi ha un racó per al pessebre. Però també ho fem amb el reconeixement de les administracions per a la seva salvaguarda. En aquest sentit, posar com a exemple que països oficialment laics com Àustria i Eslovènia han declarat el Pessebrisme com a patrimoni immaterial. Molts d’altres ho estan tramitant, i així també ho ha fet l’Estat espanyol aquest passat mes de juny, declarant el Pessebrisme com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial (Reial decret 481/2022 de 14 de juliol). Per cert, amb un expedient internacional que s’està gestionant per presentar a la UNESCO.
Esperem que el nostre País que ha estat bressol del pessebrisme associatiu, amb la primera entitat pessebrista del món i on es va fundar la Federació Universal Pessebrista, que va promoure la tècnica constructiva del diorama i l’ús de la perspectiva, amb grans pessebristes i grans escultors de figures de pessebre, i amb aquesta llarga i evident arrelament popular no es quedi fora de la foto.
És hora de reconèixer i promoure el pessebre com a art, com a cultura i com a tradició a casa nostra.
