“És una exhibició que desprèn màgia, ja que hem decorat l’espai com si fos un escenari, cuidant la il·luminació de cada obra i individualitzant-la, però amb l’objectiu de crear als visitants la il·lusió que entren dins un diorama”. Amb aquestes paraules Adelais Parera invita tothom a visitar l’exposició que ha comissariat, juntament amb el dissenyador Guy Matthews, el seu soci en l’estudi multidisciplinar 3102AD. Arquitecta de formació, l’Adelais defuig les etiquetes i, si bé ha construït edificis, també s’ha endinsat en l’urbanisme i en àmbits com el vídeo. “En definitiva, el que faig amb en Guy és que cada projecte s’adapti a la forma més adequada per representar-lo”, afirma Adelais.
Com sorgeix la idea de l’exposició?
Amb en Guy vam veure que els pessebres tenien un potencial il·limitat. Una demostració és el fenomen dels diorames, que sobretot és dóna a Catalunya, i que permet que l’espectador vegi el pessebre a través d’una finestreta i totes les figures es creen seguint la perspectiva des de la posició de l’observador. Així doncs, vam veure que a través del pessebre es podien representar realitats imaginaries i afegir-hi noves visions. D’aquí que a l’estiu féssim un concurs per convidar arquitectes, dissenyadors i creatius en general. A l’exposició s’hi podran veure les obres guanyadores i altres que pels seus valors el jurat ha seleccionat.
Quina és la valoració de les obres que formen part de la mostra?
Tenen una gran qualitat, i hem observat com algunes tenen molt present la il·luminació, ja sigui per explicar les fases del naixement de Jesús, com per reflexionar sobre el solstici d’hivern. Ara bé, ens hagués agradat que la crida hagués arribat a altres col·lectius de creadors, per exemple, que algun músic hi hagués participat. Ens agradaria que si hi ha noves edicions, altres creadors entenguin que el concurs també és per ells.
Hi ha hagut algun requisit per als pessebres?
Ho vam deixar molt obert, que cada creador hi bolqués la seva subjectivitat i la seva visió del pessebre, d’una manera més abstracta o simbòlica. Vam apel·lar als conceptes que hi ha al voltant dels pessebres, deixant que cada creador hi trobés la direcció que li semblés més adequada. Estem satisfets, perquè les obres són molt diverses, cada creador dóna una visió subjectiva a la seva obra. I si algunes de les obres tenen molt present la il·luminació ha estat un fet casual, però a l’exposició hi ha des d’obres molt artesanals, que utilitzen suro, i molsa, així com d’altres fetes amb programes digitals per a fer-les funcionar.
Com ha estat la unió d’un concepte tradicional amb les formes innovadores de les obres?
Sempre hem volgut que les obres mantinguessin una relació amb el pessebre popular, però no una relació figurativa o literal. Cada creador ha agafat un concepte específic del pessebre popular i l’ha desenvolupat. Per exemple, hi ha una obra que representa escenes del naixement de Jesús, una altra representa el solstici d’hivern a través d’una roseta que reprodueix els canvis de la llum hivernal; o n’hi ha una que s’inspira en la idea del viatge de Josep i Maria per Orient, i proposa un mapa en tres dimensions del recorregut que van fer abans del naixement del nen Jesús…
Són interactives les obres?
La majoria no, tot i que totes demanen que l’espectador es deixi emportar pels colors i les textures que representen. Sí que hi ha una obra que es una brúixola que el visitant ha de sacsejar per veure com les estrelles dibuixen un cel atzarós.
Algú que li agradin els pessebres tradicionals pot sentir-se traït?
L’exposició pot causar un cert debat en el món pessebrista tradicional, però no serà un xoc. La mostra proposa al públic elements per a la reflexió del fet pessebrista, sempre des del respecte. Cal destacar que no són obres indesxifrables adreçades només a amants de l’art. Les obres que formen part de l’exhibició són molt accessibles. ‘Altres pessebres’ té present un criteri artístic i de reflexió sobre el pessebre, però qui vingui trobarà un espai màgic ple de llums, colors, i formes que li despertaran una emoció molt íntima.
Àlvar Andrés Elias
