La directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Maria Àngels Blasco, assegura en la presentació de llibre que la mostra és “una exposició de país” en què es fa un repàs a l’arquitectura tradicional des d’una perspectiva etnològica. Aquest punt de vista serveix per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya.
La mostra analitza l’arquitectura tradicional disseminada en el paisatge com a espai vivencial, els seus aspectes simbòlics i els seus valors productius des de l’alta muntanya, fins a la costa, passant per terres de secà, l’horta i les planes de regadiu. L’exposició també té una vessant de reflexió al voltant de l’estat actual d’aquest tipus de construccions i quin pot ser el seu futur tenint en compte l’actualització dels seus usos i funcions.
Elements de reflexió
En la introducció del catàleg, els comissaris de l’exposició expliquen que el principal objectiu de la mostra “és aportar elements de reflexió, des d’una perspectiva etnològica, sobre com el medi, les formes de vida, la tecnologia, les relacions socials i les maneres d’entendre el món es combinen per donar forma i sentit als elements arquitectònics que han esdevingut peces fonamentals dels nostres paisatges humanitzats.”.
Així doncs, la mostra “pretén difondre i retornar a la societat” els resultats de les recerques que s’han desenvolupat sobre aquesta temàtica des de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i des de les institucions organitzadores, amb l’ajut de moltes associacions, arxius, centres d’estudis i ajuntaments de tot Catalunya.
Una arquitectura més sostenible
Els comissaris expliquen que l’exposició també persegueix plantejar dues qüestions. Per una banda reflexionar sobre els usos actuals de l’arquitectura tradicional: “què cal fer, com a societat, amb els exemples que tenim d’aquest tipus d’arquitectura?” I d’altra banda, es plantegen “què podem aprendre de l’arquitectura tradicional que puguem aplicar a les construccions del present? Tot plegat per fomentar una arquitectura més sostenible i respectuosa amb l’entorn.
