Quan l’any 2012 es va crear el blog Cançons i músiques dels avis el cantant i folklorista Jaume Arnella va dir-los als seus responsables que “recollir totes aquestes cançons està molt bé. Però si no tornen a la gent i no es tornen a cantar, no servirà de res”. D’aquesta empenta neix el projecte i festival Càntut ara fa una dècada. Enguany, se celebrarà del 13 al 15 de novembre i omplirà catorze espais de Cassà de la Selva de música popular, tradició i patrimoni. La desena edició compta amb una trentena de propostes entre concerts, tallers, xerrades i presentacions, així com els ja mítics àpats per cantar en comunitat i, catorze d’aquestes, han estat especialment ideades per l’ocasió.
El llegat de Xesco Boix
Sota el lema “D’allò local a allò compartit”, el festival pren com a fil conductor la figura de Xesco Boix (1946–1984), cantant que va reivindicar valors sobre la música i la manera de fer-ne que avui es troben molt en sintonia amb l’esperit del festival. Influenciat pel folk nord-americà i per figures com Pete Seeger, Boix va adaptar diverses cançons al català i en va donar a conèixer moltes de tradicionals d’arreu dels Països Catalans i de més enllà. Va ser fundador dels grups Ara Va de Bo i Els Cinc Dits d’una Mà i va obrir el camí a tota una generació de grups d’animació, a més de dignificar la música per a infants i convertir-la en un gènere cultural de primer ordre a Catalunya.
Ho fa en el 80è aniversari del seu naixement i s’ha preparat una exposició que podrà visitar-se durant tot el festival, una conversa amb la intervenció en vídeo de Jordi Roura, cofundador Ara Va de Bo, i la presència de tres dels membres d’Els Cinc Dits d’Una Mà: Àngel Daban, Noè Ribas i Lluís Maria Panyella. Finalment, la banda maresmenca Ebri Knight han ideat dues propostes escèniques inspirades en el llegat de Xesco Boix. En la primera, pensada per un públic infantil, la canalla ajudarà el músic a recuperar les cançons que ha perdut del seu cançoner. La segona, en canvi, és una proposta que interpel·la aquells que van viure els anys de la transició i l’esclat polític i cultural de l’oposició al règim, i a tothom que ha cantat les cançons de Xesco Boix a l’escola i als seus fills.
Àpats en comunitat
L’esdeveniment més emblemàtic és, segurament, els àpats populars. Consisteix a recuperar i reinterpretat la vella pràctica de cantar en comunitat a taula, compartint un dinar i un bon grapat de cançons populars entre diferents generacions. Enguany el Festival ha augmentat a tres àpats repartits entre un sopar divendres, amb Germà Negre al Bar Centre Recreatiu; i un dinar dissabte, amb Mar Pujol i un dinar diumenge, amb Laia Glück, a Can Quirze.
Estrenes musicals
El Festival també és un lloc idoni per escoltar les estrenes de diversos artistes, des del més consolidat al més emergent. Així, el primer d’estrenar la seva nova obra serà Mazoni, qui presenta Les cançons de la mentida, un projecte que parteix de l’arxiu del Càntut per adaptar al seu univers un repertori de cançons tradicionals, amb la mentida com a eix vertebrador.
La Portera, el projecte de Pau Senserrich i Laia Borràs, presentaran Quan siguis gran i jo sigui velleta,una exploració artística sobre el fet de cuidar a partir de tres elements: la ceràmica, el bressol i l’aigua. Mitjançant les arts visuals, el so i la memòria col·lectiva –amb gran part de les cançons extretes de l’arxiu del Càntut–, l’espectacle vol fer viatjar al temps als presents i fer-los observar com els gestos d’afecte es transformen amb el pas dels anys.
Vora, dela cantant Judit Neddermann i el reconegut Trio Fortuny, serà una altra de les estrenes. Si bé existeixen nombrosos enregistraments de música tradicional catalana, pocs han abordat aquest repertori des del format estable de trio clàssic (violí, violoncel i piano) amb veu solista i amb tractament de cambra. Així, presenten un conjunt de cançons tradicionals catalanes, extretes de l’arxiu del Càntut i d’altres arxius, amb una nova arquitectura sonora, delicada i profunda, però sobretot respectuosa amb l’essència de les melodies.
Espais de reflexió
Càntut també ha assegurat uns espais on poder debatre al voltant de quatre llibres i un documental. Els llibres presentats seran El cant dels ocells, de Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda; El Cançoner de Maçanet de Cabrenys, Tapis i Costoja, de Jordi Jordà; L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Sant Esteve d’en Bas (1924), de Josep Garcia (Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa); i, finalment, Artur Blasco. Tornar al poble el que és del poble, de Ferran Riera. La projecció de La marsellesa de los borrachos, un documental de Pablo Gil Rituerto, aporta el contingut audiovisual per acabar d’arrodonir un festival multidisciplinari.
La resta d’esdeveniments i les entrades disponibles poden comprar-se ja aquí.
