A més de ser escrit per un gran expert en la matèria, el llibre té dues grans virtuts metodològiques. D’una banda, la voluntat de l’autor de reflectir les diferents realitats gastronòmiques i lingüístiques d’arreu dels Països Catalans. De l’altra, la incorporació de receptes, generalment d’elaboració assumible, com a cloenda de cada capítol. Una bona manera de recordar-nos que els refranys no són una reminiscència antiga i romàntica, ens hi podem encarar des d’una mirada actual, present i pràctica.
A ‘De cent en cent’, la col·lecció on s’enquadra l’obra, Jaume Fàbregas ja va publicar 100 plats indispensables de la cuina catalana (2018), reivindicada en el pròleg com una de les millors de la mediterrània i la primera a crear una “literatura enogastronòmica completa i molt brillant”. També a Cossetània, el crític ha publicat obres específiques sobre sopes, postres i pastissos, ratafia i el pa. No sense motius, Fàbrega és reconegut com una veu de referència pels cuiners catalans de prestigi internacional, i al mateix temps un dels grans divulgadors del nostre patrimoni culinari.
