Un bon exemple és la Casa de les Roques de València. Un conjunt d’edificacions, amb orígens al segle XV, on es guarden les roques, gegants i altres elements que formen part de la processó del Corpus de la capital del País Valencià. Un punt que no només exposa i conserva sinó que també serveix com a centre de promoció i investigació de la festa, la seva història i la seva perpetuïtat.
Solsona, ciutat que conserva, estudia i promou una de les majors mostres de patrimoni festiu històric en actiu, manté, almenys des del 1710, el quarto dels gegants -al c. St. Llorenç 37-. Un espai, que restaurat, és visible des del carrer a més de comptar amb una programació de visites guiades i un interessant sistema d’observació des de la mateixa via pública.
Montblanc, a la Conca de Barberà, tot i guardar els elements del seu seguici festiu al nou claustre del convent de Sant Francesc i els gegants a la Casa de la Vila, conserva la memòria de les seus gremials, confrares o germandats on guardaven els elements festius com la Casa del Drac, la de la Mulassa o l’Àliga.
D’aquests espais històrics, oberts o conservats en la memòria -més o menys llunyana-, en són hereus les noves presentacions, espais o exposicions que moltes poblacions tenen de forma permanent o efímera, preparen a les prèvies de les seves festes majors conegudes com a “Casa de la Festa”. Potser dos dels exemples més clàssics, d’aquesta nova modalitat d’espai patrimonial, són l’exposició Ara Toca Festa del Museu de Reus i la Casa de la Festa de Tarragona.
L’exposició reusenca, instal·lada a la seu de la plaça Llibertat del Museu de Reus, s’obrí al públic el 2009. Centrada en les celebracions de Sant Pere i la Mare de Déu de Misericòrdia -com patrons de la capital del Baix Camp- narra el procés festiu, des del pregó i la primera tronada, a la processó de Sant Pere i la darrera de les tronades. Afegint a l’espai, en la majoria de casos, els originals de les figures i elements festius patrimonials: les tres parelles de gegants -Vitxets, moros i indis-, la mulassa, els nanos, mascles de la tronada, el canó… Una transmissió d’informació i experiència que s’acaba completant amb l’ambientació sonora d’alguns dels àmbits de la mostra.
El cas tarragoní, amb una instal·lació més polèmica i una gestió -de l’edifici i de l’equipament- complexa, recull en tres àmbits els elements més significatius de les festes de Santa Tecla i Sant Magí. Alguns recuperats, com la mulassa, l’àguila o el drac, comparteixen espai amb elements històrics com els gegants -els negritos, moros i vells- o els nanos. Un espai, que sembla aprofitar la celebració dels 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla per cometre les reformes necessàries i dotar-se, per fi, d’una credibilitat necessària per esdevenir centre de referència de la cultura popular a Tarragona i al Camp.
L’any passat reobria portes una de les altres clàssiques “Casa de la Festa”; en aquest cas específica com a Casa de la Festa Major, la de Vilafranca del Penedès. Amb una important ampliació i una nova museografia, l’equipament recull tot el material festiu i els seus relats. Amb algunes aportacions tecnològiques força reeixides, podem accedir dins del drac en una de les seves actuacions o viure altres moments cimers de la festa, fora de lloc i data.
La Patum de Berga, la Festa Major d’Igualada, els gegants de Lleida, els de Girona i els diferents gegants de la ciutat de Barcelona, entre altres, també entren en aquest selecte grup d’elements festius patrimonials -que potser hauríem de discutir la seva patrimonialització- que poden gaudir-se en directe a les seves sortides però també en espais museïtzats.
A mig camí entre l’espai permanent i la programació d’exposicions temporals -aplicant el model de sala d’exposicions, però vinculada al calendari festiu- trobem la Casa de la Festa de Vilanova i la Geltrú que s’instal·la al Centre d’art contemporani La Sala. Segons l’ajuntament de la ciutat “un projecte que neix amb l’objectiu d’esdevenir un centre de referència de la cultura popular i tradicional de la ciutat i, alhora, ser un espai per preservar els aspectes i elements patrimonials que li són propis, mitjançant un programa anual d’activitats i exposicions, que coincidiran amb el cicle festiu anual.” Actualment, l’espai acull L’obrador de la Festa, una mostra comissariada per Xavier López i Soler que vol presentar tot el treball, habitualment artesanal, que hi ha en aquells racons, elements i detalls que fan possible la festa.
En altres poblacions, la “Casa de la Festa” és efímera o “pop-up”. Unes jornades abans o unes posteriors a la festa, el conjunt d’elements festius, això com en la resta, s’exposen en format museal. Un bon exemple és la Casa de la Festa de Valls que ha acollit la Biblioteca Popular o el Teatre Principal. En aquesta línia també trobem la Casa de la Festa Major de Granollers, que al llarg del “recorregut es combinen cartells, audiovisuals, música i elements antics que anys enrere formaven part activa de la festa, mostrant el present i el passat d’una de les festes majors més singulars del país.”
Aquest petit repàs a les “Casa de la Festa” del país, podem ampliar-ho amb la visita als actes de cada Festa Major o celebració. Al mateix temps, que la lectura del llibre Gegants de Carles Freixes Codina i Jan Grau i Martí de l’editorial Farell. Un dels millors reculls fets, a casa nostra i fora, sobre la història dels gegants, el seu fet i la seva història.
Una porta oberta -patrimonial o museal- a la festa, fora de les seves dates, fora dels seus espais però necessària per a la mateixa festa. Una porta d’entrada que serà analitzada a la tesi doctoral que prepara l’investigador de la UB, Lluís Bellas.
