Del 15 al 18 d’octubre, la Fira Mediterrània de Manresa tornarà a convertir-se en l’epicentre de la música i la dansa tradicional. Una edició que posa el focus en la participació del públic, i que ha escollit Flandes com a cultura internacional convidada. El 70 % de les 85 propostes del programa són estrenes. Us convidem a descobrir-ne unes quantes:
El llibre vermell de Montserrat
El llibre vermell de Montserrat és una font contínua d’inspiració artística. El violinista i compositor Apel·les Carod estrenarà a Manresa una versió lliure, amb arranjaments de jazz contemporani europeu, elements de música popular i tocs d’electrònica.
Coloma Bertran és una altra violinista que tradicionalment ha combinat jazz i música d’arrel. ArrelAlada ésuna proposta eclèctica, inspirada en els antics sonors, que ha comptat amb la direcció escènica de Montse Rodríguez Clusella i l’assessorament musical de Vic Moliner. Després de fer residència al Festival de Llegendes de Catalunya, farà l’estrena absoluta a Manresa.
Judit Nedderman i Trio Fortuny
La cantant maresmenca ha explorat la base de dades del projecte Càntut per identificar aquelles peces que podien arranjar-se per una formació de cambra. A Manresa es podrà gaudir per primer cop d’aquesta incursió de Nedderman—acompanyada pel piano de Marc Codina i els violins de Pau Codina i Joel Bardolet—a la música tradicional catalana.
La nova producció de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya vol connectar el pensament de Casals sobre els drets humans i el poder transformador de la cultura amb els reptes de la societat contemporània. Per aconseguir-ho, compta amb peces de Dani López, la direcció musical de Magí Capdevila i la direcció escènica i els textos de Sergi Pompermayer i Xavi Ricart.La nova producció de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya vol connectar el pensament de Casals sobre els drets humans i el poder transformador de la cultura amb els reptes de la nostra societat. Per aconseguir-ho, compta amb peces de Dani López, la direcció musical de Magí Capdevila i la direcció escènica i els textos de Sergi Pompermayer i Xavi Ricart.
A través de la Companyia l’Esbord, Pere Seda ha creat reflexions coreogràfiques sobre la identitat catalana. A L’Hereu Riera, el coreògraf va passar les danses nostrades pel sedàs de la mirada contemporània. En aquesta nova proposta, coproduïda per l’Antic Teatre, porta a l’escenari una proposta més canònica de les danses tradicionals. ’arrel tradicional de dansa catalana i intentava passar-lo per un sedàs de tècniques més contemporànies i amb una estètica més deconstruïda
Arnau Tordera I és un dels noms més eclèctics de l’escena tradicional catalana, i un dels grans divulgadors de la sonoritat catalana. Ha fet nombroses col·laboracions amb cobles, orquestres populars…, i ara s’endinsa al món de l’havanera. Sirènia combina peces tradicionals reinterpretades del gènere amb composicions de nova creació fetes per Tordera. A la Fira Mediterrània es podrà gaudir de l’espectacle en el format ampli, amb la col·laboració de les cantants Clara Renom i Glòria Figuerola.
Mapes proposa descobrir els cants polifònics d’arreu dels Països Catalans—la Plana de Vic, el Pallars, Andorra, Mallorca i Menorca—i fer-los dialogar amb músiques comunitàries d’altres terres. El projecte, presentat aquet any al Festival (A)phònica de Banyoles, és fruit de la recerca de Neus Borrell, Elena Tarrats i l’etnomusicòleg Jaume Ayats. Les dues cantautores son acompanyades per les veus de Maria Codina i Raluca Radu.
Cançons que il·luminen carrers
Aluca és el trio format per Miguel Gómez Garcia, Magalí Sala i Gina Quatrecases. A Cançons que il·luminen carrers proposen una reflexió cantada, a capella, sobre com ha evolucionat la polifonia tradicional i quina importància continua tenint en el nostre present.
Fins i tot les cançons més tradicionals i integrades a la memòria col·lectiva són susceptibles de ser revisitades i replantejades. A Amb el dit, dit dit, L’Esbart de Mollet del Vallès i la performer Lara Brown conviden a descobrir com ha canviat la popular cançó infantil: dels orígens tràgics, que narra la repressió contra un pagès occità, fins a la versió desimbolta que cantem i ballem actualment.
