Embastat en un assaig general per Raimon Ribera, Aina Vidal i Rafael Tormo i amb col·laboracions de diversos autors, publicat per l’editorial Això és com tot, el llibre El joc de la pilota a Catalunya. Un poble que jugava (2021) és un viatge als carrers de moltes ciutats on aquest joc va ser una pràctica habitual durant segles, i especialment popular a la Barcelona de finals del s. XIX. Si sou a Barcelona, aquest divendres 30 de juny a les 19.30 h es presentarà aquest llibre al Centre d’estudis de l’esport Dr. Melcior Colet de la Sala Museu Colet de Barcelona, amb la presència d’Aleix Villatoro, director del Consell Català de l’Esport; Sebastià Giner de la Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València; Víctor Baroja, president de la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals i coordinador de la publicació; Rafael Tormo, editor d’Això és com tot.
El joc que sobreviu al País Valencià
El llibre se centra en la desaparició del joc de pilota a Catalunya, que s’ha conservat al País Valencià amb el nom Pilota Valenciana i que a Catalunya es va practicar de manera documentada des de l’edat mitjana fins a mitjans del segle XX quan els esports moderns vinguts d’Anglaterra arribaven a casa nostra. El joc de la pilota a Catalunya. Un poble que jugava vol ser un testimoni del que queda del joc de pilota a Catalunya, a la toponímia i a la literatura. Els autors expliquen que aquest llibre és el resultat de dos anys de treball de recerca i investigació per un territori on a hores d’ara semblava que no hi quedaven molts vestigis ni referències d’aquest joc. D’aquí en va sortir ara fa dos anys un relat visual, literari i expositiu sobre el joc de la pilota a Catalunya, un treball que vol preservar aquella memòria viva que encara sosté el record de la pilota al territori català.
Un espai compartit al carrer
El llibre documenta com el joc de pilota va ser tot un exemple de convivència en un espai compartit, el carrer. I “malgrat ser una pràctica oblidada i menyspreada pel poder durant segles, la pilota ha aconseguit deixar empremta per tot el territori català”, detalla el llibre, que posa com a exemple “noms dels carrers, en antics murs i porxades dels pobles, multitud de trinquets i frontons, la memòria oral d’aquells que encara van sentir el bot de la pilota”.
