La cultura catalana i l’occitana tenen uns vincles molt arrelats en molts àmbits, i també quan parlem de fogons. La cuina catalana i occitana són cuines germanes, com ho demostra la recerca al llarg dels anys que ha dut a terme en Vicent Marqués, cuiner i autor d’una quinzena de llibres de cuina, en què es reflecteix aquest vincle amb plats comuns com les mandonguilles i croquetes, els caragols i granotes, el fetge gras, el pa i companatge, les coques i panades, les postres, els confits, les coques dolces, els pastissos, el rebost, els embotits, els formatges, les orxates i gelats, els vins i els licors.
El 2018, Vicent Marqués va iniciar amb Edicions Sidillà un projecte de gran abast. Recollir la història de la cuina catalana i occitana en deu volums, amb unes 900 pàgines cada número. I ara ja ha vist la llum el setè volum, que se centra en monografies i receptes que tenen com a protagonistes els guisats, els ous i les truites. Història de la cuina catalana i occitana, Els guisats · Ous i truites, ofereix centenars de monografies i de receptes de guisats i d’ous i truites. Marqués no només ens explica les receptes, sinó també el recorregut històric, filològic, literari i cultural d’uns plats que conformen el corpus de la cuina que compartim la gent dels Països Catalans i Occitània.
Aquí podeu fer un tastet del volum 7
En aquest volum, Marqués no només ens explica les receptes, sinó també el recorregut històric, filològic, literari i cultural d’uns plats que conformen el corpus de la cuina que compartim la gent dels Països Catalans i Occitània.
“Al nostre receptari tradicional hi ha alguns dels millors guisats que es puguin trobar enlloc. En aquest apartat (i en altres) no tenim res a envejar a cuines tan prestigioses com la italiana o la francesa, i no dic que en realitat les superem perquè no vull que ningú em
puga acusar de xovinisme. El pimentó amb tonyina, l’allipebre, el romesco, la pericana, el fricandó, el bou a la doba, l’ànec amb naps i tants d’altres són guisats que fan venir salivera només de pensar-hi, plats que, si tinguéssem la gràcia que tenen a París per a vendre els seus productes, ens els traurien de les mans”, diu Marqués sobre els guisats que comparteixen la cuina catalana i occitana.
En aquest enllaç podeu comprar tots els volums
I un altre advertiment que fa Maqués al llibre, i és que assegura que “en l’actualitat les farinetes estan en perill de desaparició”: “Encara se’n fan a molts llocs, però ixen a taula molt rarament, a casa nostra i arreu d’Occident. Han fet el seu paper al llarg de la història, i ho han fet molt bé, ens han tret de l’edat de pedra, han contribuït al progrés de la civilització, ens han alimentat durant mil·lennis, sense oblidar que va ser a partir d’aquelles preparacions bàsiques que els habitants de les primeres poblacions van començar a fer olles, sopes i tota mena de guisats, però sembla que no han pogut resistir la superabundància de l’era del petroli i han quedat arraconades, possiblement perquè ja no són necessàries”.
