Totes les celebracions tenen el seu sabor. A Gelida, la festa de Santa Llúcia té gust i flaire de fumat, de vianda i escudella. I és que cada 13 de desembre, la població de l’Alt Penedès celebra la patrona de les modistes i que el Nadal ja està a prop posant a bullir una escudella multitudinària.
Com a tota bona sopa o ranxo, l’Escudella de Gelida requereix molt temps. Per això, els preparatius comencen el dia anterior, quan es posen en remull els llegums i es preparen la carn i les verdures. El dia 13, a les 5 del matí, s’encenen les fogueres al Pati dels Lluïsos i es posen al foc 9 calderes amb 500 litres d’aigua.
Mentre els organitzadors, la Comissió de Festes de Santa Llúcia, vigilen que l’escudella bulli a foc viu, a mig matí té lloc una cercavila i després l’ofici solemne de Santa Llúcia a lEsglésia, on hi ha dipositada la imatge de la Santa, amb la tradicional interpretació dels goigs. En acabar, a la una del migdia, la cuinera de més edat s’encarrega de tastar el punt de sal i donar el vistiplau a l’escudella al pati dels Lluïsos, i llavors les calderes es pugen fins a la plaça de l’Església, acompanyades de la música de les gralles. Allà es reparteix entre tots els assistents, acompanyada del pa amb botifarra negre.
A la festa s’hi sumen grups folklòrics, una Fira d’Artesans i d’Entitats Culturals i Recreatives, i quan es fa fosc, el Llúciafoc dels Diables de Gelida encén els carrers i les places de Gelida amb un espectacle de foc, inspirat en la història de la Festa, a ritme dels timbals.
Una història centenària
Com passa amb altres sopes i ranxos històrics, l’origen de l’escudella és incert i remot. Segons explica la historiadora Montserrat Julià i Torné, de la Comissió de Festes de Santa Llúcia, les primeres referències daten del segle XVIII, quan per Santa Llúcia es feia una missa cantada a l’església de St. Pere del Castell. Un segle més tard, la festa es vincula a la Germandat de Beneficència Mútua de Santa Llúcia, una entitat que socorria en cas de malaltia o necessitat a la gent del poble de Gelida. I a principis del XX, el repartiment de l’escudella entre els pobres de tota la comarca és l’acte central de la festa.
La celebració només va quedar aturada per la guerra civil, i després de la postguerra va ressorgir amb força, fins a convertir-se avui en la Festa Major d’hivern del municipi, tant per la celebració gastronòmica com de totes les tradicions que en formen part.
Com destaca Montse Rovira Casadevall, la regidora de Cultura, cooperació, i entitats, l’esperit solidari amb què va néixer la festa ha perdurat fins al dia d’avui amb el guardó de Santa Llúcia Solidària, que distingeix la tasca d’ONG, d’institucions o associacions que treballin a favor del qui més ho necessitin.
Els ingredients
9 ossos de pernil salat
9 de pernil dolç
9 peus i ossos de vedella
18 peus de porc
9 caretes de porc
17 kg de carn de vedella (jarret)
10 kg de tira de xai
30 kg de cansalada blanca
24 kg de mongetes
24 kg de cigrons
40 kg de patates
4 apis
9 cols
14 kg de fideus
14 més d’arròs
aigua
90 kg de botifarra negra(per al pa amb botifarra)
