A la plaça del Portalet de Ponts (la Noguera), a les sis del matí ja es posaran al foc prop de 60 calderetes amb l’aviram, llegums, arròs i verdures, més algun ingredient que els cuiners es resisteixen a revelar. El tradicional Ranxo es cuinarà a foc lent durant vuit hores i, després de la benedicció i la degustació d’autoritats, es repartirà entre els veïns i visitants.
Lo Ranxo de Ponts, amb prop de 12.000 racions, tornarà a ser el més multitudinari de les cassolades populars que se celebraran aquest dimarts a diverses poblacions catalanes per marcar la fi del Carnaval i l’arribada de la Quaresma.
A Vidreres (La Selva) acostumen a cuinar més de 2.800 litres de Ranxo per repartir 3000 racions. Fins fa poc, els veïns del poble i convidats anaven a la plaça amb cassoles per emportar-se el menjar cap a casa però enguany, com es va fer l’any 2020, es pararan taules i cadires a la mateixa plaça, pensant sobretot amb els visitants de fora del municipi. La celebració de Vidreres inclou la tradicional la subhasta, que serveix per finançar l’àpat, i també sardanes, una fira d’artesans i la rua de carnaval.
A Verges la festa va precedida, el diumenge, per La Passada pels afores de la vila, una cercavila amb els dos gegants, la Sopa i el Perol, per agafar les donacions dels masos i les cases, i dilluns, per la inauguració d’una exposició fotogràfica. Dimarts l’Associació de la Sopa espera repartir prop de 2.500 cullerots.
Castellterçol traurà a la plaça de la Riba prop de 28 calderes d’acer inoxidable, amb uns 60 litres de capacitat per cuinar la tradicional escudella, que és l’única feta totalment de carn. L’àpat més tardà serà el de Capmany (Alt Empordà), que servirà el seu Ranxo a les set del vespre.
Origen en sopes de pobres
L’origen d’aquests ranxos i sopes de carnaval és incert, però sembla que es remuntaria a l’època medieval. El president de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya, Jordi Presas, explica que algunes teories el relacionen amb un àpat generós que els senyors feudals oferien per agafar forces just abans de l’època de dejuni i abstinència de Quaresma i compensar-los de la misèria. Segons altres, aquesta “sopa dels pobres”, la donaven els convents i les grans mansions a les persones més necessitades del poble.
Aquest caràcter solidari continua sent l’esperit d’aquestes sopes i escudelles, tant per les aportacions que puguin fer els veïns (des d’un grapat de cigrons a una cuixa de xai) com pel fet de compartir-les amb tota la població.
