Dimarts vinent, per arribar a la vila de Ponts podem deixar de banda el GPS i guiar-nos per l’olor de fumat i vianda. I és que la població de la Noguera tornarà a posar al foc prop de 60 calderetes per cuinar més prop de 12.000 racions de la seva escudella tradicional d’aviram, llegums, arròs i verdures. Igual que Ponts, altres poblacions d’arreu del territori, com Capmany, Vidreres, Castellterçol o Verges, celebraran amb sopes i escudelles la fi del Carnaval i l’arribada de la Quaresma.
Si fem cas al lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies, en la llengua catalana trobem almenys 460 refranys que ens parlen de les sopes, brous, caldos o escudelles, cosa que denota que les sopes no són un tema menor al nostre país. Això es tornarà a posar de manifest el pròxim 25 de febrer, Dimarts de Carnaval, amb la celebració a nombroses poblacions arreu del territori d’àpats de cullera, col·lectius i generosos, en honor al Rei de la Disbauxa.
La celebració més multitudinària serà Lo Ranxo de Ponts, a La Noguera, que pararà prop de 12.000 racions de la seva típica escudella. Com és tradicional, la jornada festiva començarà a les 6 hores del matí, amb la preparació de la llenya i el foc, i la llarga filera de calderes amb l’aigua a bullir a la cèntrica avinguda de la Font de Valldans. La recepta es cuinarà durant prop de 8 hores. Un cop cuit, el capellà s’encarrega de beneir les olles i el menjar i tot seguit dona pas a la degustació, que primer realitzen les autoritats i posteriorment la població i visitants.
A més de Ponts, Castellterçol (Vallès Oriental) repartirà prop de 5000 racions de la seva tradicional Escudella; Vidreres (La Selva) cuinarà més de 15000 racions del Ranxo de Carnaval; Verges (Baix Empordà) prepararà més de 2500 racions de la seva Sopa, i Capmany (Alt Empordà) serà la més tardana, ja que servirà el seu Ranxo –unes 500 racions– a les 7 del vespre; aquí, diferència de la majoria de ranxos de Catalunya, les cuineres són totes dones.
Aquestes poblacions formen part de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya; el seu objectiu és difondre aquests menjars tradicionals i, a llarg termini, a llarg termini és que la Unesco reconegui aquests plats com a patrimoni immaterial de la humanitat.
Origen en les sopes dels pobres
L’origen d’aquests ranxos i sopes de carnaval es remunta a l’època medieval, quan els senyors feudals oferien als seus vilatans un gran menjar gratuït i generós per agafar forces just abans de l’època de dejuni i abstinència i prohibició de menjar carn i ous que marca la Quaresma, i per compensar-los per la misèria de la resta de l’any. Igualment, també se l’associa amb l’anomenada “sopa dels pobres”, un àpat que els convents i les grans mansions donaven a les persones més necessitades del poble.
Un dia o dos abans de l’àpat, les poblacions celebren passades o cercaviles pels carrers i places, acompanyats per música, gegants i capgrossos. Originàriament eren passades que servien per recaptar els ingredients que després es posaren dins el caldo. Avui la majoria prefereix fer una aportació econòmica, tot i que encara hi ha alguns masos que segueixen la tradició i ofereixen productes propis.
