Com comença tot plegat?
L’any 1992 va coincidir que tenia tres fills que estaven estudiant a Barcelona i s’allotjaven al barri de Gràcia. Coincidia, també, que hi vivien també d’altres amics mallorquins. En una de les trobades que fèiem i de manera totalment informal va sorgir la idea de fer un fogueró a Barcelona.
Com es va poder concretar aquesta idea?
Vaig anar a veure els responsables del districte i en Pep Fornés, que aleshores estava de responsable de cultura, va rebre de molt bona gana la proposta. A Xavier Valls, que era el regidor de districte, també li va agradar i així va començar. Penseu que els graciencs estan molt motivats per la festa al carrer i tenen un tarannà molt obert.
Què ha fet que una persona con vós us emboliquéssiu en aquests tipus de projectes?
Professionalment sóc farmacèutic. Els meus pares eren pagesos, però, i Sa Pobla és un minifundi: moltes finques, rural autèntic. A l’estiu, al temps de la sembra de l’herba, que era feta per dones, sempre cantaven, però com que eren finques tan petites se sentien unes a les altres i es responien… També als cellers es glosava en corrandes improvisades… aquest era el món de la meva infantesa. Tot plegat crec que em va condicionar molt, i ha fet que des de sempre hagi estat relacionat amb la festa i la cultura popular.
També cal tenir present que el món rural sempre ha estat molt dirigit, el caciquisme existia, tant el polític com el comercial… Feien fer el que volien als pagesos. Crec que tot plegat em va motivar a lluitar perquè sa gent tingués informació i formació. Una de els coses que em va motivar a venir a Barcelona va ser aquesta, que la gent sortís d’aquest món, que la gent s’obrís. Sempre he lluitat per informar. La cultura és un instrument per a obrir camins.
Com es va anar coent la iniciativa?
Vaig parlar amb cantadors, ximbombers, i els vaig presentar la proposta i tots van manifestar les seves ganes de participar-hi.
Vàrem triar la plaça del Diamant no tant per la seva història sinó per les seves característiques de plaça oberta sense massa elements que poguessin condicionar el fogueró, és a dir una plaça “lliure pel cel”.
Per altra banda, també vaig aconseguir la implicació de les Conselleries de Turisme i de Cultura del Consell Insular de Mallorca, que van respondre positivament. Ja a la primera edició varen participar un miler de persones. Tot un èxit!
Per què la implicació del CAT?
Jo coneixia el Tradicionàrius per la ràdio, però no coneixia res més. Tanmateix la presència de grups de cultura popular de Mallorca sempre ha estat significativa. He de dir que aquest fet per a nosaltres és molt important, ja que permet la possibilitat de donar-nos a conèixer en espais com la Fira de la Mediterrània de Manresa, per exemple… Això ha estat d’una importància cabdal.
Com s’ha anat desenvolupat el projecte?
Entre el grups de cantadors que varen venir el primer dia hi havia Antònia Boades, una cantadora emblemàtica. El seu cant va impactar tant que es va veure la necessitat d’ampliar aquesta presència. Així doncs, en les següents edicions ja varen preparar amb el CAT que vinguessin el grup de cantadors, gent un poc major, preparant ja a la segona edició una actuació conjunta de cantadors i ximbombers.
Al tercer any la plaça del Diamant ja quedava petita; es va parlar d’incloure actuacions de grups de música alguns membres dels quals es trobaven estudiant aquí, a Barcelona. Aquestes actuacions (“balls de vot”) es varen començar a fer a la plaça de la Virreina. Tanmateix, es feien a continuació dels actes de caràcter tradicional de la plaça del Diamant, per tal de no distorsionar el sentit de la festa. La incorporació d’aquesta nova proposta afavorí el flux de la gent que anava d’una plaça a l’altra. Va ser una molt bona experiència.
Tant, que la vau desenvolupar…
Si. Poc a poc es van incorporar d’altres grups directament de Mallorca i no només el dissabte sinó també el divendres, poc a poc altres places i carrers van anar-s’hi incorporant.
També s’hi ha implicat el teixit associatiu festiu de Gràcia, no?
Cert. Al portar els diables de Mallorca també s’hi van incorporar els diables de Gràcia i poc a poc hem anat constituint una cercavila que enguany està participada per tota una colla de figures i grups, com els Xeremeiers de Mallorca, La Sacairada, els Gegants de Gràcia, els Trabucaires de Gràcia, els Bastoners de Gràcia, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Bastoners de Barcelona, els Tamborers d’Albopàs, els Dimonis d’Albopàs, la Vella de Gràcia, el Drac de Gràcia, la Diabòlica de Gràcia, la Malèfica del Coll, el Gaudiamus Drac del Coll i la Kabum de Gràcia. Aquesta cercavila és realitza el dissabte.
La tradició del foc és molt mediterrània…
Aquesta tradició dels foguerons per Sant Antoni es dóna arreu de la Mediterrània. Poc a poc però, s’ha anat reduint perquè el món rural ha anat desapareixent. Nogensmenys, a Mallorca quests darrers quinze anys hi ha hagut un reviscolament brutal d’aquesta festa.
Per què creieu que s’ha donat aquest fenomen?
Jo sempre he incidit molt en la part mediàtica. En aquest sentit el fet de donar importància a aquesta presència als mitjans ha possibilitat que la festa es conegui i es potenciï. Per exemple: ara fa uns anys vàrem fer la primera trobada de xeremiers a Mallorca. El primer any érem vint-i-vuit, a la darrera edició (novembre del 2011) hem passat dels quatre-cents. Avui no hi ha poble que no tingui el seu grup de xeremiers. Actualment hi ha setze escoles de música que estan ensenyant aquest instrument. Poc a poc hem anat incorporant en aquestes trobades altres elements de la cultura popular mallorquina (gegants…), fins i tot hem fet gegants nous, avui en dia hi ha trenta quatre parelles de gegants.
Per acabar, per què “Albopàs”?
L’associació Cultural Albopàs és l’entitat que organitza aquesta moguda cada any. El seu nom és Sa Pobla al revés.
