Per festes com Nadal o la Quaresma, moltes poblacions catalanes treuen al carrer enormes olles i perols i posen a bullir sopes, escudelles o ranxos que es gaudiran, hores després, en un àpat multitudinari. Aquestes celebracions, com la Sopa de Verges, el Ranxo de Vidreres o la Calderada de la Seu d’Urgell, entre moltes altres, són tradicions centenàries amb origen probablement medieval relacionat amb un acte caritatiu. En una època de menjars ràpids i processats, i en què ens falta temps per cuinar, des de la Federació d’Escudellers, Ranxos i Sopes Històriques treballen per preservar i difondre aquest ric patrimoni cultural de Catalunya i recordar-nos el valor dels menjars a foc lent.
Segons el lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies, en la llengua catalana trobem almenys 460 refranys que ens parlen de les sopes, brous o escudelles. Per què són tan importants les sopes a Catalunya?
Sembla que la sopa, l’escudella, els ranxos, els brous, etc., són l’aliment cuinat més antic que existeix. L’historiador i escriptor Jaume Fàbrega situa el seu origen en el Neolític, just després de descobrir-se la ceràmica, que va permetre una nova manera de cuinar. Posteriorment va aparèixer l’olla en moltes cultures i aquesta manera de cuinar va perdurar durant segles, fins als nostres dies. Per tant, no és estrany que les sopes siguin tan habituals en els refranys, malgrat que Josep Pla deia que havien perdut el prestigi i desaparegut de la majoria de cartes dels restaurants del país. No obstant això, segueixen sent una menja tradicional amb moltes modalitats que agrada a moltíssima gent. I és que… “qui menja sopes, se les pensa totes”.
Quantes sopes històriques es preparen a Catalunya?
Considerem “històriques” aquelles que tenen demostrat més de cent anys d’antiguitat, documentades, i que no han deixat de fer la seva festa durant aquest període (salvant anys molt puntuals com anys de guerra). Algunes tenen documentació del segle XV, però, per desgràcia, molta d’aquesta documentació s’ha perdut per culpa de les mateixes guerres, en cremar-se els arxius.
Actualment hi ha set festes amb receptes que en considerem “històriques”, i que formen part de la Federació: Capmany, Castellterçol, Gelida, Ponts, La Seu d’Urgell, Verges i Vidreres. Tots aquests pobles poden demostrar la seva antiguitat ininterrompuda amb escreix, però estem segurs que n’hi ha d’altres arreu dels Països Catalans que podrien complir amb aquestes condicions, però que encara no hem localitzat o bé encara no han pogut demostrar aquests requisits. La nostra intenció és poder-los incloure a la Federació, si és la seva voluntat. Algunes d’aquestes però, també col·laboren amb la Federació.
Aquestes sopes tenen un origen i trets comuns?
Poden tenir uns orígens molt similars –segurament medievals–, malgrat que no sempre són clars. Hi ha alguna teoria que diu que el senyor “ric” del poble feia un acte de caritat a la seva població una vegada l’any. Alguna altra teoria parla d’un àpat popular i calòric abans de la quaresma, que hi havia dejuni, recollint ingredients de totes les cases. En qualsevol cas, sempre ha estat un àpat caritatiu i calòric per a la població i passants propers, mentre que l’origen queda encara una mica confós i pendent de més investigació.
Tenen en comú que es cuinen amb foc de llenya en grans olles, peroles o perols. Però el que no comparteixen és la recepta, ja que cada poble utilitza els seus ingredients.
Per què va néixer la federació i quin és el seu objectiu de la Federació?
Els objectius de la federació són diversos. Preservar el patrimoni cultural de l’elaboració dels nostres plats tradicionals en la data assenyalada en el nostre calendari particular (Dimarts de Carnaval, Sant Antoni, Santa Llúcia…). Volem aconseguir ser Festa Patrimonial de Catalunya. Volem recuperar la memòria històrica d’aquestes tradicions de les quals, en molts casos, no en sabem l’origen exacte en el temps, i ens cal investigació. I també difondre la riquesa cultural d’aquests àpats populars arreu del país amb una trobada anual de totes les colles històriques amb un caràcter itinerant. En queda exclòs tot ànim de lucre i es potencia el caràcter caritatiu heretat històricament.
Per què les sopes històriques han de ser Patrimoni Immaterial de la UNESCO?
Bé, no necessàriament han de ser patrimoni de la UNESCO. De fet, hem debatut i reflexionat internament bastant en aquest tema i no arribem a la conclusió que sigui el més convenient, bàsicament per tal de prevenir que s’aigualeixi o es distorsioni l’encant de les festes… El que està clar és que complim tots els requisits necessaris que demana la UNESCO per ser-ne integrants, però a part de la gran dificultat per ser reconeguts per aquesta entitat mundial, com diem, de moment aparquem aquest assumpte per un temps. Primerament centrem tots els esforços a ser reconeguts per la Generalitat de Catalunya com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Quines activitats feu a la federació durant tot l’any?
Durant l’any ens reunim diverses vegades representants de tots els pobles que integrem la junta de la Federació, però de manera oberta, bàsicament només fem una gran activitat, que és la “trobada de colles històriques” en una seu itinerant. Aquí cada colla fa una perola, perol o caldera de la seva recepta, i ofereix tastets a tota la gent que hi acudeix. Portem ja 8 trobades de colles al país, a més d’una a Copenhaguen.
En aquestes trobades, molt sovint comptem amb la brillant col·laboració de colles que no són “històriques” (tant de Catalunya, d’Andorra i fins i tot de la Catalunya Nord), però que poden esdevenir-ne en un futur si compleixen els requisits.
Se sol dir que “Som el que mengem”. Què ens diuen aquestes sopes, escudelles, brous… sobre nosaltres?
Segurament ens diuen allò de què “els catalans de les pedres en fem pans”. Tot i que actualment i des de fa molts anys, les receptes són fixes a cada poble en ingredients i proporcions, l’origen era molt més “a ull” i amb “el que hi havia”. Si algú del poble tenia un os de pernil o greix, tenia més gust, si tenia cigrons, patates o fesolets n’hi anaven, si no, no… En definitiva, dels ingredients que hi havia se’n feia un àpat popular sense massa miraments.
No obstant però, si “som el que mengem”, sort que no mengem aquests plats cada dia o amb gaire freqüència, perquè estaríem tots molt més grassos…
Quina és la pròxima activitat que teniu marcada en el calendari?
Enguany tenim la trobada de colles històriques, per primera vegada en una seu gran i que no ha fet mai una festa d’aquest tipus: Girona! Seria aquesta tardor, el 22 de novembre, i estem molt contents de poder-nos presentar a una gran capital del país perquè tothom pugui conèixer i tastar les nostres receptes! Ara bé, amb la situació de la COVID-19, no tenim la certesa que es pugui celebrar.
Com penseu que afectarà la COVID-19 a les vostres activitats? Esteu preparant algun tipus de protocol o alguna reformulació del format per poder continuar amb les celebracions?
La veritat és que encara no hem pensat gens en aquesta possibilitat… Les nostres festes són d’hivern i per tant encara queda molt. Qui sap si en aquell moment ja tindrem la vacuna… o si les nostres escudelles, ranxos i sopes “seran la vacuna”!
