En el Canemàs 32, la doctora en Història de l’Art Maria Garganté aborda “La cultura popular en l’obra d’Antoni Gaudí”. Durant la presentació de la revista, dijous 18 de juny (19 h) al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona (c./ dels Mercaders, 42), exposarà els continguts de l’article, que entre altres matèries planteja la influència del pessebrista Ramon Amadeu en la creació de les figures de la façana del Naixement de la Sagrada Família, els estendards dissenyats per l’arquitecte, o com el geni modernista va traspassar la lògica de les processons als seus dissenys.
Com a aperitiu a la conferència, el director del Canemàs, Guillem Carreras, exposarà els altres continguts publicats en el n.32. Des de Ens de l’Associacionisme Cultural Català, entitat editora de la revista, es prega confirmar l’assistència a la presentació al correu canemas@ens.cat.
Altres continguts del Canemàs 32
Dirigit per Elena Espuny, el dossier L’aigua i la festa compta amb articles de Josep Enric Gonga (la Safor), Montserrat Rumbau (Baixa Segarra), Jordi Bertran (que fa una radiografia d’arreu de Catalunya), Marc Ballester (Terres de l’Ebre), Bernat Salbanyà (Marina de la Selva) i Manel Carrera (Pirineus). La lectura del monogràfic permet copsar la varietat de funcions de les festes aquàtiques als Països Catalans: per guarir-se i purificar-se, beneir els termes, demanar aigua, jocs festius, remullades col·lectives per socialitzar i superar millor la calor, etc. El dossier serà presentat extensament el divendres 19 de juny (18.30 h) al Museu de Tortosa (rambla de Felip Pedrell, 3).
Seguint la línia editorial de la revista, la resta de continguts tracten sobre patrimoni immaterial d’arreu dels Països Catalans. Fabiola Sofía Masegosa explica la importància de l’associacionisme teatral andorrà en el calendari festiu del Principat; també des d’una perspectiva associativa, Lluís Dagués repassa l’evolució de teixit cultural nord-català des de 1945, i Assumpció Garangou proposa descobrir la història de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, que enguany compleix trenta-cinc anys.
Com és habitual, el Canemàs també inclou reflexions sobre la gestió del patrimoni immaterial. Marc Alcalà-i-Rams analitza quina és la percepció contemporània del pubillatge; Albert Alcaraz escriu sobre els orígens dels moros i cristians d’Alcoi i la gran expansió quantitativa i geogràfica que ha viscut la festa en la segona meitat del segle XX, i Joan Gomila reivindica el llegat deixat per Isidor Macabich en l’estudi del folklore a les Pitiüses.
El Canemàs 32 també incideix en la fructífera relació entre art i cultura popular, amb l’esmentada contribució de Garganté i l’article “Quatre pinzellades sobre art català medieval i cultura popular”, firmat per la doctora Rosa Alcoy.
