En el marc de les activitats complementàries generades entorn de l’exposició Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme, duta a terme pel Museu de Reus i amb l’aportació de continguts per part del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa, arriba l’exposició fotogràfica La festa amagada. El Carnaval durant el franquisme. Una mostra que es podrà veure fins al 10 de març a la seu de Carrutxa de forma gratuïta, i que demostra com la societat civil organitzada és capaç de superar censures i pors per posar en valor i protegir les seves tradicions i festes. “No sempre el franquisme fou capaç d’esborrar-ho tot. Amagats, els balls de Carnaval superaren algunes de les prohibicions”, anuncia l’exposició.
El Carnaval, una obsessió del franquisme
A partir d’aquesta exhibició, que mostra retrats de disfresses, balls privats i àpats de Carnaval, entre d’altres, l’entitat vol aproximar-se a la celebració d’una festivitat que el franquisme va prohibir ben aviat. El motiu principal de les seves restriccions era que el Carnaval representava l’antítesi dels valors que volia imposar el nou règim. Com s’explica a la mostra, la celebració del Carnaval significava transgredir l’ordre establert, jugar amb els rols, ocultar la identitat sota una màscara o fer crítica i sàtira de temes ben diversos. “Un relaxament moral absolutament inacceptable pel nacionalcatolicisme”, però que el carrer va saber protegir. Com? Per descobrir-ho haureu de visitar la mostra a Reus!
De fet, Reus va recuperar el seu carnaval el 1978, tres anys després del a mort de Franco, i ho va fer amb algunes restriccions imposades pel governador civil. Així, el primer any de recuperació de la festa, el permís per fer el carnaval va arribar el 4 de febrer, el mateix dia d’inici de la festa, situació que va tenir la gent amb l’ai al cor fins a l’últim moment perquè a Barcelona l’havien prohibit. Coses curioses com que el control governamental dels carrers continuava sent molt ferri durant els següents anys, fins al punt que a finals dels anys 80 el governador civil de torn encara prohibís que la gent sortís amagada rere una màscara pel carrer, o que es disfressés de militar o paramilitar o que fes massa burla de mossens i monges.
