Un drac de cinc metres de llargada que creix amb les mentides i que habita a la llacuna Poblenou. Un cérvol fantàstic del Canigó sortit d’una colada provocada per la caiguda d’un meteorit. Són dues de les figures festives, acompanyades de les seves llegendes, balls i música, que han imaginat i creat alumnes entre deu i dotze anys en el marc del Piribest, una iniciativa que busca acostar als infants l’imaginari popular d’una banda i de l’altra dels Pirineus i donar-los a conèixer el seu territori a través de la cultura tradicional.
En el projecte, impulsat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i el Casal de Conflent –i promogut pel Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus–, han participat sis escoles, quatre de la Catalunya Nord i dues del Principat: Arrels-Vernet de Perpinyà, Jules Ferry de Tuïr, Jean Petit i la Bressola de Prada de Conflent, l’IE Barnola d’Avinyó i Voramar de Barcelona.
L’objectiu final ha estat la construcció d’una bèstia festiva des de zero i la creació de tots els elements que l’envolten: la seva música, el seu ball i la seva llegenda, i ha comptat amb la col·laboració d’escultors d’imatgeria, músics, escriptors i recopiladors del folklore, etc. El treball va començar a l’octubre de l’any passat i s’ha allargat fins al juny, amb unes trobades de les escoles per presentar les bèsties i posar en comú la feina.
Un projecte transfronterer
“Ha estat un treball molt llarg i molt intens, però molt gratificant”, expliquen les mestres Lali Serra, Esther Forés i Caterina Clos, de l’escola Voramar, al barri barceloní de Barcelona. D’aquest centre han participat cinquanta nens i nenes de dues classes de sisè de primària.
“Quan ens van proposar la iniciativa ens va interessar molt i ens encaixava molt bé, perquè a l’escola treballem el patrimoni de la humanitat i del barri”, explica Serra. “Vam començar a treballar a l’octubre, amb un taller amb l’escriptor i folklorista Arnau Folch sobre com es fa una llegenda: quins punts ha de tenir, quins apartats i elements, com un protagonista i un antagonista, un aspecte moral, un arrelament amb el territori, etc.” A partir d’aquí van crear una història fantàstica sobre un drac que viu en els aiguamolls i que creix amb les mentides, i que van batejar amb el nom del Drac de la Llacuna.
Després, amb l’acompanyament i les indicacions del mestre artesà Sendo Vall, van construir la figura del drac, fent servir cartó i oueres per al cos i un gran globus recobert amb paper maixé per al cap. Un cop enllestida, van treballar en la creació de la música i la dansa, a partir de les idees de tots els nens i nenes i ajudats pel músic i compositor Ivan Caro. Caterina Clos explica que melodia es basa en la percussió, perquè es van reaprofitar els timbals que l’escola havia fet per Carnaval. “I amb la dansa vam intentar reflectir la llegenda, de forma que quan sonava la música de la mentida, el drac s’anava fent gran”.
Les llegendes i figures elaborades per les altres escoles han estat molt diverses i representatives dels seus territoris. Els alumnes de l’IE Barnola d’Avinyó han imaginat un nen, l’Axel, reencarnat en un porc com a càstig per assetjar els seus companys. La imatge fa 2 metres de llargada, 2 d’amplada i 1,4 d’alçada, està fet amb fusta, cartró i tela metàl·lica, balla a ritme de batucada i escup aigua.
A la Catalunya Nord, l’escola La Bressola de Prada ha construït la Gònica del Canigó, una bèstia sorgida a partir d’una colada que va atrapar un cérvol, un sabater, una rata-penera, una dimosela i una llavor d’ametller. En la seva fitxa, s’expliquen que està feta amb bambú, cartró, paper, ampolles de plàstic i tela; representa l’ànima adormida de la muntanya, que protegeix els vilatges dels incendis i que de tant en tant provoca esllavissades. L’escola Jules Ferry de Tuïr ha fet el Drac Ratatouille, a Jean Petit de Prada han treballat en el Porc del Canigó i Arrels Vernet de Perpinyà ha dissenyat les Savieses del món, un conjunt de dues figures centrals i prop de quaranta figures complementaries.
Com a cloenda del projecte, es van celebrar dues trobades amb les escoles participants, la primera el 18 d’abril a Prada de Conflent i la segona el passat 13 de juny a Llinars del Vallès, en què els alumnes i el professors “van presentar les figures –amb les danses, les músiques i les llegendes–, i van poder veure com han treballat les bèsties els altres centres”, explica Mercè Ayora, vicepresidenta de l’Agrupació del Bestiari Festiu.
Arrelament al territori
El projecte ha servit als alumnes per conèixer el seu propi territori, la història, les tradicions, les seves arrels, a través de la cultura popular. Algunes escoles han visitat els indrets relacionats amb faules o rondalles del seu municipi i des d’allà mateix han elaborat la seva pròpia llegenda. Altres han après i han ballat danses tradicionals, des de la polca d’Ours, la Bolangera fins a la Patum de Berga o el Ball de l’Àliga de Barcelona, abans de crear la seva pròpia coreografia.
Per Lali Serra, el treball al voltant d’aquesta figura d’imatgeria festiva ha obligat també a aprendre ciència, matemàtiques, creativitat, llengua, etc. “Per construir el drac vam haver de pensar quina llargada fèiem, quines mides hauria de tenir, quins estris fer servir per tallar el cartó, prendre mesures, etc.”, explica. “Però el més important que han après és a treballar col·laborativament”, afegeix.
Caterina Clos destaca que el projecte “ha aconseguit fer arribar als infants la cultura popular, un àmbit que els és força desconegut. Com a usuària, tinc la sensació que la cultura popular s’està elititzant: per una banda, hi ha els forofos, que en saben tot, van a tots els esdeveniments i la viuen amb passió, i per una altra, hi ha una gran majoria de persones que no la coneix. Crec que a partir d’aquest programa sortirà un grup ampli que reconeixerà la cultura popular, sabrà que existeix”.
Des de l’Agrupació, confien a poder fer una segona edició del Piribest i ampliar-lo a altres centres educatius i municipis. I per part de les escoles, també volen que donar continuïtat a les figures que han creat. “No podem fer un drac de cinc metres cada any”, reconeix Caterina Clos, “però sí podem fer que altres nens i nenes aprenguin a tocar la seva música, per exemple. Volem que aquest drac que ara és de l’escola passi a l’AFA i ells se’l facin seu i el facin ballar a les festes del barri”.
