La Generalitat de Catalunya ha iniciat el procediment administratiu per declarar el Drac de Vilafranca del Penedès i el Drac i l’Àliga de la Bisbal d’Empordà Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). És la primera vegada que elements “vius” del bestiari festiu de Catalunya rebran aquest reconeixement. En la llista també estaran dos gegants centenaris, el Lladrefaves de Valls i la geganta de Cal Fiol de l’Arboç.
El procés va encarrilar la recta final l’1 de febrer, quan la Direcció General del Patrimoni Cultural va emetre un informe favorable a la incoació de l’expedient. El dia 24 del mateix mes es va publicar al DOGC l’inici d’aquest expedient, que ha de ser resolt en els pròxims divuit mesos. Aquesta declaració suposa el seu reconeixement com a peces úniques a nivell nacional i com a tal estaran protegides i podran optar a ajuts per a la restauració.
El Drac de Vilafranca
El Drac de Vilafranca és l’emblema més important de la Festa Major del municipi. Documentat des del 1600, és la figura més antiga de tot el bestiari festiu català. El Drac original només surt per Sant Fèlix, el 30 d’agost, i se li va fer una rèplica que surt els dies 29 i 31 d’agost i en altres ocasions fora de Vilafranca. Juntament amb la resta de bestiari festiu de la ciutat, es pot visitar a la renovada recentment Casa de la Festa Major.
El Drac i l’Àliga de la Bisbal
Després del de Vilafranca, el Drac de la Bisbal de l’Empordà es considera la segona figura més antiga de Catalunya. La primera notícia documental –anotada per Daniel Vilarrúbias– és de la seva participació en les festes de la Mare de Déu de setembre el 1704. Per la seva banda, l’Àliga va celebrar el 2019 els 400 anys d’història. Les dues figures originals són propietat del bisbat i es poden visitar a la parròquia de Santa Maria. Les seves rèpliques desfilen que desfila en diversos actes culturals del poble com també en diferents cercaviles del Principat al llarg de l’any.
Des de l’Ajuntament de la Bisbal, el regidor de Cultura, Carles Puig, destaca que aquest reconeixement servirà per “posar fil a l’agulla en el procés per dignificar les figures i fer rellevant la seva importància per la població i pel país”. El consistori també ha manifestat la intenció de restaurar les figures i de buscar un espai on es puguin conservar amb les condicions de temperatura i d’humitat adequades, i la voluntat de crear un protocol perquè puguin sortir al carrer en moments puntuals.
La geganta de cal Fiol
Les primeres referències històriques sobre els gegants d’Arboç daten de l’any 1770, i més tard, 1816, un altre document indica que sortien a la processó de Corpus i per la festa major. La geganta, molt malmesa, va ser reconstruïda el 2003 a partir de l’única fotografia coneguda, i s’estrenà de nou durant les festes de Santa Llúcia. Es pot veure exposada a l’Auditori de la Casa de Cultura
El gegantó Lladrefaves de Valls
És la figura més antiga del seguici vallenc, i només està per darrere de l’Àliga de Valls pel que fa a representativitat de la ciutat. És un gegantó negre de mig cos per sota del qual es veuen les cames del portador. Segons la tradició oral, el seu actual bust va ser esculpit el 1764 per Lluís Bonifàs i Massó durant unes rogatives a la Mare de Déu del Lledó per tal d’acabar amb la sequera, però no hi ha documentació que pugui corroborar aquesta hipòtesi. Tanmateix, un estudi realitzat per l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona garanteix que la figura es remunta almenys a l’any 1840. L’última restauració es va fer l’any 2001 als tallers d’El Ingenio de Barcelona.
