En l’Assemblea General celebrada el 27 de març, Rosa Maria Provencio va renovar en la presidència de l’ENS. Abans de començar l’entrevista, explica que en la legislatura 2023-27 desitja seguir reforçant les plataformes comunicatives i crear nous espais compartits pels col·lectius de cultura popular. També destaca que caldrà lluitar perquè les entitats culturals estiguin ben reconegudes en les lleis que s’estan tramitant o que es preveuen impulsar.
Comenteu que una de les prioritats del mandat 2023-2027 serà l’àmbit legislatiu.
Sí, hi ha tres lleis sobre la taula. D’una banda, hi ha la Llei de Drets Culturals, que encara està a les beceroles. Ja vam tenir una reunió amb la conselleria de cultura per copsar què pensàvem d’aquesta llei. De l’altra, hi havia la Llei del Patrimoni Cultural Immaterial i de l’Associacionisme Cultural, que està en fase d’avantprojecte i que ens agafa de ple. És una llei molt esperada i amb molt recorregut. La va impulsar Lluís Puig, es va enviar a totes les entitats, es va treballar en un plenari de l’ENS, i es van traslladar les propostes a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Ara que la teníem gairebé definida l’han retocada i està previst substituir-la per la Llei del Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial, que ha generat molt malestar entre les federacions. Perquè l’associacionisme cultural ha desaparegut i ha passat a una altra llei que estava més avançada en el Parlament, que és la Llei del Foment de l’Associacionisme, impulsada pel Departament de Drets Socials.
Què suposa aquest canvi?
No és una llei pensada per a les entitats de cultura ni per les de cultura popular. Gens ni mica. Parla de voluntariat, però d’un voluntariat social: hi ha entitats com el Banc d’Aliments, la Creu Roja, Amics de la Gent Gran, voluntariat del Barça…, que estan molt allunyades de l’associacionisme cultural. En realitat són organitzacions amb dinàmiques i estructures empresarials que tenen voluntaris. A més, la Llei de Foment de l’Associacionisme fins i tot reconeix els grups informals, que no necessiten complir cap requisit, però que també poden beneficiar-se de subvencions. Nosaltres hem manifestat diverses vegades la nostra inquietud i les nostres queixes, fins i tot en una compareixença al Parlament de Catalunya, on vam defensar l’especificitat de l’associacionisme cultural envers aquest model del voluntariat social.
Al vostre entendre, quina llei ha de regular l’associacionisme cultural?
Considerem que l’associacionisme cultural es mereix una llei específica, per això vèiem amb bons ulls la Llei del Patrimoni Cultural Immaterial i de l’Associacionisme Cultural. Però la llei tal com s’està reformulant no funciona. Considerem que el fet que passi a anomenar-se Llei del Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial és redundant. La Convenció de la UNESCO de 2003 parla només de patrimoni immaterial, perquè l’etnològic ja forma part d’aquell, i ho demostra en la llista d’activitats que s’hi recullen. Aquest front legislatiu és molt important per a l’ENS, perquè crea el corpus legislatiu que ens dona peu a desenvolupar tota la nostra activitat cultural.
Des de l’ENS sovint s’insisteix en la necessitat de col·laborar i crear sinergies entre federacions de diversos àmbits. La cultura popular és massa endogàmica?
No sé si la paraula endogàmica és exacta, però sí que és cert que cadascú cultiva el seu jardí i no anem a mirar què fan els altres. És imprescindible que les federacions es relacionin entre elles. Participant en les activitats que organitzen altres entitats jo he après molt, i he pogut millorar la gestió dins la meva pròpia entitat. Per fer això és imprescindible tenir un esperit obert i col·laboratiu, ganes d’aprendre i molta curiositat. Cada col·lectiu de cultura popular ha de pensar com involucrar els altres en les seves activitats. Conèixer altres expressions festives ens enforteix, perquè amplia el nostre camp de visió.
Aquesta diversitat i transversalitat és una de les fortaleses de l’ENS, però també significa un repte. Com es gestiona?
Cada entitat té uns objectius diferents, un tipus d’activitat diferent que a vegades no coincideix amb el calendari d’activitats d’altres, però precisament per això hauria de ser més fàcil que ens coneguéssim els uns i els altres. Estic molt satisfeta, en aquest sentit, que la Federació Catalana de Passions i la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni s’hagin incorporat recentment a l’ENS. Però encara queden federacions de cultura popular que no en formen part. Seria molt important poder anar ampliant aquest ventall de formes i funcions socials de la cultura popular dins l’ENS perquè sigui una confederació representativa de tota la cultura popular catalana.
Aquest 2023 l’ENS publicarà la V Beca d’Estudi de l’Associacionisme Cultural Català, que analitza el relleu generacional de l’associacionisme cultural. Per què s’ha optat per aquest tema?
És un tema que surt sovint a les converses amb les diferents federacions. Tothom està amoïnat quan ha de fer una renovació de junta perquè ara costa trobar relleus. Hi ha tingut molt a veure la pandèmia i també els canvis socials. Els socis han passat de ser membres de l’entitat a ser-ne clients, i com a clients només tenen drets i no tenen cap deure. Això és una dificultat afegida a l’hora de canviar les juntes directives. El politòleg David Nàcher fa una radiografia del moment actual de les associacions, i analitza quins factors poden afavorir o dificultar la renovació de les juntes i la participació juvenil.
Heu comentat que un altre dels objectius és avançar en millorar la presència en les xarxes i la comunicació digital. Què plantegeu en aquesta línia?
Estem també treballant en la millora de les nostres xarxes socials, però també volem ajudar a les federacions a posar-se el dia en aquest tema, facilitant-los eines ofimàtiques amb cost zero o a un peu molt reduït, com per exemple Google for non profits, que ofereix els seus serveis i productes per a organitzacions no lucratives en condicions molt avantatjoses. I tenim previst organitzar formacions sobre comunicació i digitalització dels col·lectius de cultura popular, per aprofundir en la temàtica exposada en el dossier central del Canemàs 24.
Jan Grau afirmava en una entrevista a Tornaveu que “les entitats, la cultura popular en general, han sabut sobreviure i evolucionar malgrat les administracions”. Hi esteu d’acord?
La cultura popular té una vida pròpia perquè depèn dels practicants. Però sí que és cert que l’administració hauria d’estar més atenta a aquest esforç que fan les entitats. La relació? Penso que ha anat canviant, les federacions actualment formen part del Consell de l’Associacionisme de la Direcció General de Cultura Popular i quan hi ha una reunió hi ha la possibilitat de dir obertament el que es pensa. Per una altra banda, a vegades es té la percepció que encara falta molt. El fet que el Departament de Cultura compti amb un pressupost tan petit de tot el pressupost del Govern suposa que arribi una part encara més petita a la cultura popular, que és la germana pobra de la cultura.
És molt diferent presidir una entitat com l’Associació Catalana de Puntaires i presidir l’ENS?
Com a presidenta d’una federació coneixes bé la problemàtica de la teva entitat, intentes que hi hagi activitat, bellugar la teva gent, mires com has de demanar una subvenció… En canvi, el fet d’estar a l’ENS et dona una visió molt més àmplia de les necessitats i les realitats de la cultura popular. No veus només un sector sinó la problemàtica de molts àmbits diversos. Perquè des de l’ENS no ens dediquem principalment a organitzar activitats, això ja ho fan les federacions i les entitats de base. Nosaltres fem de paraigües, recollim les necessitats de tothom i mirem d’aportar-hi solucions. I el fet que l’ENS sigui una entitat acreditada per la UNESCO encara et dona una visió més àmplia: quin és el concepte de cultura que tenen els altres països, quina és la consideració que tenen les ONG per part dels seus governs, o bé quina és la filosofia que s’està utilitzant per incorporar un nou element en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial.
1
