La Barcelona arquitectònica i urbanística serà objecte de debat a la V Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona. El 13 de juny al Canòdrom Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica es donarà a conèixer l’aportació de les investigacions dutes a terme per les entitats de recerca dels districtes de la ciutat en relació amb els barris de la capital catalana, el seu patrimoni i les transformacions que han patit. La jornada s’emmarca dins dels actes de la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i ha estat organitzada des de l’Arxiu Municipal amb l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana (CCEPC).
Més d’una vintena d’entitats de la ciutat parlaran sobre disseny arquitectònic, planejament urbanístic i canvis sobre el paisatge urbà al llarg del temps, el Pla General Metropolità de 1976, edificis, arquitectes, patrimoni (conservat, transformat, perdut), gestió i política o urbanisme reivindicatiu, entre d’altres. Així, les evolucions o modificacions urbanístiques no seran narrades des de les institucions sinó des de les entitats que tenen, a la seva esquena, una trajectòria interessant d’estudi sobre la matèria.
La Jornada s’iniciarà a les 9 h i s’estructura principalment al voltant de quatre taules rodones: evolucions urbanes, modificacions urbanístiques, edificacions i arquitectes i, finalment, patrimoni i reivindicacions. La ponència inaugural, sobre polítiques urbanes i desigualtats territorials a Barcelona, anirà a càrrec de Maria del Mar Esteve-Güell, doctora en geografia urbana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les conclusions, en canvi, les recollirà Jofre Saltó, geògraf i estudiant de doctorat a la Universitat de Barcelona. Per tancar l’esdeveniment, s’ofereix als assistents una ruta pels barris de Congrés / Indians i sud de Vilapicina de la mà de Jordi Sánchez, del Centre d’Estudis Populars.
Aquesta edició és la primera en què el CCEPC participa com a coorganitzador. Per aquest motiu, la Coordinadora volia “continuar amb la mateixa filosofia, però donant-li amb un caire col·lectiu, volent fer xarxa”, explica Francesc Viso, el coordinador gerent. És per això que a part d’adreçar-se a qualsevol persona interessada en la història de la ciutat de Barcelona, es busca que sigui un punt de trobada entre membres de centres d’estudis i investigadors locals i, també, amb els arxius de cada districte.
