A les primeres dècades del segle XX, l’ateneisme és un focus de dinamització cultural i també de rivalitat política i ideològica. Des d’aquesta premissa s’enfoca la recerca «Associacionisme catòlic versus associacionisme republicà. El Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar i el Centre Obrer Instructiu Andreuenc (1897-1939)» de Pau Vinyes i Roig. Els resultats de la investigació seran publicats a la col·lecció Terra d’Ateneus (Editorial Afers).
El Centre Obrer s’ubicava a la cèntrica plaça del Comerç. La constitució oficial de l’ateneu és el 1897—any de l’annexió de Sant Andreu a Barcelona—, però els seus orígens es remunten a la creació d’Els nois, societat creada durant la Primera República espanyola (1873). Els seus socis son els impulsors del Centre, que es mantindrà actiu durant 42 anys. Des d’una perspectiva nacional, un dels moments més destacats del centre és la reunió que hi mantenen els dirigents d’Estat català el març del 1931, en la qual decideixen participar a la Conferència d’Esquerres del 18 i 19 de març del mateix mes, d’on sorgirà Esquerra Republicana de Catalunya. Arran de la conquesta de Barcelona per part de l’exèrcit feixista (gener 1939), el centre—conegut els anys de la República com a Avenç Obrer Català—és clausurat.
El Casal Catòlic de Sant Andreu, encara actiu, va ser fundat el 21 de febrer de 1919. Des del 1920 es troba al seu emplaçament actual, al carrer Pons i Gallarza. Gràcies al butlletí Obra Cristiana es pot resseguir les activitats de l’entitat, que durant la dictadura de Primo de Rivera comptava amb més de mil socis. Com passa arreu de Catalunya, l’ateneu és confiscat quan esclata la guerra civil.
Estudis de Pau Vinyes i Roig sobre Sant Andreu de Palomar
Amb la concessió de la XII Beca Terra d’Ateneus, Vinyes afegirà una capa més d’anàlisi a estudis que ha publicat en els darrers anys: La Lira. 150 anys fent poble i El món associatiu a Sant Andreu de Palomar. Les entitats andreuenques (1852-1939), escrit conjuntament amb Jordi Petit, que testimonia l’explosió associativa que es produeix al poble després del Sexenni Democràtic.
Més enllà de l’àmbit estrictament associatiu, també és l’autor de biografies sobre destacats polítics relacionats amb Sant Andreu: el tinent d’alcalde republicà Joaquim Ventelló i el cenetista Andreu Capdevila, conseller d’Economia durant la guerra. El 2023 va publicar Sant Andreu de Palomar durant la Segona República (1931-1936) / Harmonia de Palomar durant la Guerra Civil (1936-1939).
