Quins van ser els inicis de la Societat Cultural i Esportiva La Lira?
L’entitat va començar, com la gran majoria d’entitats corals, a finals del segle XIX. Els primers papers que tenim daten del 1875, que és quan es va comprar l’edifici. Tot i això, és cert que tenim un estendard on apareix l’any 1870. Conjuntament amb un historiador de Sant Andreu, vam fer un llibre sobre la història de La Lira i vam decidir datar l’inici de l’entitat el 1870, ja que, possiblement, fos el més raonable. Si aquells papers eren per començar a construir l’entitat, vol dir que ja estava constituïda com a tal. A més, un altre antic historiador de Sant Andreu, mossèn Clapés, també parlava en uns documents seus que, quan la reina Isabel va passar per Sant Andreu per anar a França, la coral La Lira va anar a cantar.
Se sap quantes persones hi formaven part al principi?
Al principi eren poca gent. Creiem que serien una cinquantena de persones i que aquesta massa social es va anar ampliant. Fins que no van aconseguir un terreny per edificar, sabem per actes que, en un principi, es reunien en un bar. Un cop van tenir el terreny, els mateixos socis van construir l’edifici. Primer feien només cant coral perquè l’entitat només es deia Societat Coral La Lira i, després, ja es va anar ampliant amb un grup de teatre i van anar apareixent grups de tot tipus de cultura de mica en mica.També s’ha de dir que, durant els 150 anys de vida que tenim, no s’ha tancat ni un sol dia. Ni durant la guerra (que, per sort, no ens van espoliar res). Amb això vam tenir moltíssima sort.
Actualment, com està conformada l’entitat?
Ara mateix, tenim al voltant de 300 socis. Tenim diverses seccions funcionant, tant culturals com esportives. Pel que fa a l’àmbit cultural, tenim la secció de cant coral, la de teatre, escacs, tennis taula, balls de saló, sardanes, de jocs de rol, de country i de ioga. Les seccions tenen vida pròpia. Depenen de l’entitat, però tenen autonomia per fer i desfer. Estatutàriament, tots els presidents de les seccions formen part de la junta. A més, tenim un bar que ens permet tenir uns diners per poder funcionar, lloguem totes les sales que podem i més i col·laborem molt amb el Districte des de l’any 2014. El Districte va ajudar-nos amb les obres de remodelació de l’edifici i, a partir d’aquí, vam començar a tenir una col·laboració molt forta.
Una de les seccions de La Lira és la secció de sardanes, vinculada directament amb la cultura popular. Com es va crear?
Amb la cultura popular sempre hem intentat crear molts vincles. La colla de sardanes esportiva vinculada a la nostra entitat és el Grup Sardanista Maig, que es va crear l’any 1965. Per exemple, formem part d’Adifolk. Sempre intentem donar el màxim suport a tot allò que fan les seccions. Si una secció participa en algun lloc, l’entitat s’hi aboca. Amb el tema de la cultura popular ha passat això. Actualment, dins de Barcelona, formem part de la xarxa de ‘Cases de la Festa’, que són espais dedicats a la cultura popular i tradicional. D’aquesta manera, no només oferim cursos de sardanes, sinó que també organitzem tallers de gegants o cursos de ball de bastons, per exemple.
El passat 25 de novembre van rebre el Premi BBVA a l’Entitat als Premis Antoni Carné. Quins creu que van ser els punts forts de l’entitat per merèixer aquest reconeixement?
Potser està malament dir-ho jo, però crec que ens ho mereixíem per diversos motius. Primer de tot, per l’antiguitat que tenim. Seguidament, perquè aquests últims anys hem estat treballant molt amb xarxa. Ens hem reinventat i, a més, hem aconseguit rejovenir molt la junta. Ara mateix, hem aconseguit que els membres que la conformen tinguin al voltant d’una mitjana d’uns 45-50 anys. El més gran soc jo.
Tenim gent de 25-30 anys i crec que això és molt important. Si no tinguéssim gent jove, possiblement ni ens haguéssim presentat al premi! Rebre aquest guardó ha estat, en resum, tot un reconeixement a la feina feta durant aquests 150 anys. Voldria afegir el meu agraïment a totes aquelles persones que van creure en el nostre projecte. A més, l’ajut econòmic rebut es destinarà totalment a modernitzar-nos més. Servirà per intentar activar més la xarxa de comunicació que tenim i arribar més enllà del Districte.
Què ha suposat que La Lira s’obri més al Districte de Sant Andreu?
Ha estat un canvi molt gran. De ser una entitat tancada com érem, hem passat a ser una entitat oberta a tot el barri i que acull a tots els grups que pot. Hem guanyat molta visibilitat i hem pogut fer molts projectes conjunts. Per exemple, aquests dos últims anys de pandèmia hem estat ajudant a totes les entitats que han volgut a fer tràmits, com ara demanar subvencions, assessorament, etc. El Districte ens va delegar a nosaltres aquesta tasca, i això ens ha donat a conèixer molt més i ens ha permès poder fer molts intercanvis. La relació amb les entitats ara mateix és molt més fluïda. A més, també ens està venint gent de part d’altres entitats que no tenen espais perquè els lloguem nosaltres un espai. Hem acabat fent molt treball en xarxa.
Justament mencionava la pandèmia… de quina manera ha afectat l’entitat?
Abans mencionava que no havíem tancat mai, però, és cert que, durant el confinament, sí que vam estar obligats a tancar. De seguida que es van aixecar una miqueta les restriccions, vam tornar a obrir. Allò que prova que ens hem reinventat i que ens ha anat molt bé és que no hem perdut socis. A mi em feia molta por que, després de dos anys, molts socis no tornessin. Afortunadament, ningú s’ha donat de baixa. Crec que organitzar moltes activitats telemàticament va ser el que va mantenir el caliu entre nosaltres.
Per acabar, quines activitats telemàtiques es van organitzar?
Per exemple, el grup de teatre es va inventar una minisèrie que es deia El fantasma de La Lira i que vam anar penjant al nostre canal de Youtube. Era una petita història que tractava d’un fantasma que, durant les obres de remodelació s’havia amagat i que, ara mateix, havia tornat a aparèixer. El fantasma anava fent entrevistes i explicant una mica la història de l’entitat. Respecte a les altres seccions de l’entitat, la coral va fer algun assaig telemàtic, i el nostre grup de sardana esportiva també va ser assajos virtuals amb diferents colles de tot Catalunya. Tots aquests elements han suposat una manera de treballar diferent, de donar-nos a conèixer i de reinventar-nos.
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol agrair la implicació activa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA en l’organització d’aquest certamen i en el foment de la cultura popular catalana.
També desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.
