El Dia Internacional de la Dona ha tingut un acte previ important: la consellera de Cultura Natàlia Garriga va convocar 150 dones que estan al capdavant d’entitats culturals a una primera trobada divendres 25 de febrer a Granollers. La jornada estava preparada amb tots els detalls i va crear un ambient obert i comunicatiu que facilitava contactes i intervencions.
Al llarg de vuit hores es van desenvolupar quatre taules rodones per analitzar com han arribat a ocupar els càrrecs de màxima responsabilitat de grans equipaments públics (Teatre Nacional de Catalunya, CCC de Barcelona, Acadèmia del Cinema Català, Institut d’Estudis Catalans…) i entitats culturals d’arreu del país (Lo Pati d’Amposta, Tradicionàrius, Musèus dera Val d’Aran, Espai Guinovart, Ateneu Barcelonès, Atlàntida de Vic, ADETCA, Sismògraf d’Olot…).
Gran part de les participants en les taules rodones van arribar al càrrec per concurs. Algunes van expressar que en el seu projecte van evitar l’ús de paraules que posessin en evidència que eren dones, ja que competien amb homes i potser el gènere hauria estat un element discriminatori. Són conscients que tenen càrrecs en molts casos temporals i que el que pretenen és deixar les organitzacions en una situació millor del que les han trobades i així ho va manifestar explícitament la directora del CCCB Judit Carrera.
Carla del Valle, dels Musèus dera Val d’Aran, i Aida Boix, de Lo Pati d’Amposta, van ser les persones més joves. L’edat no sempre és un avantatge perquè l’entorn a vegades creu que encara no estan prou preparades.
Les entitats de fora de les grans capitals tenen equips molt petits i sovint les directores han d’assumir tots els papers: des de crear un acte fins a passar l’escombra o reparar un endoll. En el cas d’equips més nombrosos, el que calia era dirigir sense manar, compartir les idees per no imposar sinó convèncer.
Tant Isona Passola (Ateneu) com Teresa Cabré (IEC) van remarcar que a l’hora d’accedir un càrrec s’ha de portar un projecte clar i, en el seu cas, rodejar-te d’una junta que el comparteixi. Aquestes dues persones són les úniques participants que no tenen remuneració al càrrec.
La cultura popular només va ser citada per la consellera quan va obrir la jornada. Per aquesta raó calia fer una intervenció final per defensar l’existència d’una tradició cultural practicada en temps lliure, que integra i cohesiona tots els residents del país sense discriminació, i tot això en voluntariat. La consellera en va prendre nota i va indicar que hi ha molts aspectes de la cultura que havien quedat fora d’aquesta primera trobada, però que es tindrien presents en les següents.
