L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), entitat que aglutina el gruix de federacions nacionals de cultura popular, ha fet públic un manifest crític amb el Projecte de Llei de Drets Culturals. Dilluns 29 de juny, fixarà oficialment posició sobre el contingut de l’articulat a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya.
En el preàmbul del manifest, es reivindica que les entitats permeten viure la cultura «de manera compartida i quotidiana», garantint el seu accés «des de la proximitat i el compromís comunitari». Les federacions expressen que l’associacionisme és una escola de «participació, creativitat i transmissió general (…) sense el qual no hi ha accés ni participació universal a la cultura». El projecte de llei, denuncia l’ENS, «ignora la cultura organitzada des de la ciutadania i centra la seva mirada gairebé exclusivament en els equipaments públics, les institucions i els sectors professionals».
La confederació afegeix que «l’exclusió de l’associacionisme (…) s’afegeix a altres mostres de desatenció de la cultura de base en la tramitació d’iniciatives legislatives». En aquest sentit, lamenta que la Llei de Foment de l’Associacionisme aprovada el 2023 no va comptar amb la participació destacada del Departament de Cultura i que el Projecte de Llei del Patrimoni Cultural Immaterial (en fase de tramitació) no inclou la regulació de l’associacionisme cultural.
El manifest adverteix que «l’ENS demanarà el vot negatiu a la Llei de Drets Culturals de Catalunya si el text final no incorpora un bloc d’articles amb mesures concretes que abordin les necessitats de l’associacionisme». Entre aquestes, l’entitat demana prioritzar polítiques per facilitar espais dignes i estables a les entitats, com a mitjà per combatre la precarietat associativa; complir la moció aprovada pel Parlament de Catalunya, segons la qual el Departament de Cultura ha de destinar almenys el 5 % del seu pressupost al foment de la cultura popular i l’associacionisme cultural; i, finalment, simplificar les sol·licituds i justificacions de subvencions i adaptar-les als calendaris de les entitats.
L’ENS demana canvis estructurals
Rosa Maria Provencio explica que l’elaboració del manifest ha estat un procés consensuat entre totes les trenta confederacions que conformen l’ENS. «La intenció inicial de la Junta Directiva—apunta—era presentar esmenes a l’articulat, però en la reunió monogràfica que vam celebrar amb tots els associats, vam arribar a la conclusió que no tenia sentit demanar millores específiques en un text que només fa petites referències a les entitats». Per aquest motiu, afegeix la presidenta de l’ENS, «s’ha considerat més oportú demanar canvis estructurals en la llei; considerem imprescindible que es reflecteixi el paper de l’associacionisme com a porta d’accés als drets culturals».
Des de l’aprovació del Manifest, l’ENS n’ha traslladat el contingut als diputats de la Comissió de Cultura de totes les formacions parlamentàries.
