Per què vas decidir entrar en la maçoneria?
La meua parella era maçó i jo l’acompanyava en viatges maçònics a altres països quan hi havia agermanaments amb altres lògies europees. En conèixer els seus membres més a fons, em semblaren persones amb sentit de l’humor, interessants, i amb les quals conversar i viure experiències. Vaig arribar a tenir-ne amb algunes una pregona amistat i també compartir alguna afició. Malgrat un cert temor al rebuig, hi vaig sol·licitar l’entrada, ja que, en la maçoneria, han d’admetre’t després d’unes quantes entrevistes.
Què és la maçoneria?
Una gran desconeguda, i els seus membres, els grans oblidats. No és res i ho és tot; no ofereix llibres d’aprenentatge; és una vivència; una escola que, amb la interpretació dels seus símbols, ritu i mètode ofereix a l’iniciat una eina de construcció d’ell mateix amb la finalitat que es projecte personalment i professional en la societat. Si busques, trobes; ara bé, no es troba sense treball.
D’on procedeix el mot?
De l’expressió anglesa free mason (“paleta lliure”) i del vocable francès maçon (“paleta”).
En quins principis ètics es basa?
Té com a divisa la llibertat, la igualtat i la fraternitat i, com a principis ètics, la tolerància mútua, el respecte als altres i a un mateix, el rebuig d’afirmacions dogmàtiques i la defensa de la llibertat absoluta de consciència.
Quins grups hi ha dins de la maçoneria mundial?
Principalment, dues grans tendències. Per una banda, els que deriven de la maçoneria anglosaxona que, encara hui, no reconeixen la dona com a maçona i exigeixen la creença en un Déu revelat (Gran Lògia d’Espanya). Per l’altra banda, hi ha la maçoneria liberal, progressista i no dogmàtica.
Hi ha diverses organitzacions a Espanya, com ara la Gran Lògia Femenina —sols dones—, el Gran Orient de França —organització francesa amb lògies a Espanya—, el Dret Humà i la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, a la qual pertany jo; és mixta des dels seus inicis.
Cada lògia practica un ritual. Els més usuals son el Ritu Escocès i el Ritu Francès, encara que n’hi ha algun més.
Què els diferencia?
El francès és un ritu humanista i laic amb més projecció social. L’escocès sol començar amb la fórmula al Gran Arquitecte de l’Univers (GADU). En el francès, ho fem al Progrés de la Humanitat.
On, quan i en quina lògia et vas iniciar?
A Barcelona, en la Lògia Stela Maris, de la Gran Lògia Femenina d’Espanya (GLFE), l’any 2007.
Quines etapes travessa una persona des que ingressa en la maçoneria?
Primer, cal investigar amb ull crític, ja que hi ha molta informació força bona, però també força fraudulenta. Un cop contactats, l’habitual és que la persona siga informada del procés, de les quotes i dels compromisos. A continuació, si el desig d’entrar-hi persisteix, comença una ronda d’entrevistes amb tres Mestres Maçones i una persona quarta davant de tots els membres de la lògia que votaran la seua admissió.
Després de ser admesa, es realitza “la iniciació”, ritual molt bell i amb una gran càrrega simbòlica, que anirà desgranant-se al llarg de la seua vida maçònica.
Amb el grau de Mestre, s’obté la plenitud maçònica, encara que abans serà aprenent tot guardant silenci, company després intentant ampliar la visió del món i Mestre Maçó al final. Cada pas a un altre grau es fa mitjançant una cerimònia simbòlica.
Què és la Lògia Mediterrània de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola de Barcelona?
És una lògia que practica el ritu francès, perquè a València hi ha dues lògies practicant el ritu escocès i com, per a mi, el ritu francès amb els seus matisos és important, vaig haver d’anar a Barcelona.
Què hi ha d’una nova lògia anomenada Palmira Luz?
Com que a València no n’hi ha cap del ritu francès hem decidit crear-la. S’anomenarà Palmira, perquè era el nom simbòlic d’Elena Just, una dona valenciana llibertària, republicana, lliurepensadora i maçona de finals del XIX i començaments del XX que estava bolcada en l’ensenyament, el laïcisme, el naturalisme i l’antimilitarisme, i compromesa amb moltes oblidades. I Llum perquè va fundar una escola racionalista a Russafa inspirada en l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.
Palmira Llum —Ciutat del Sol— és un bell nom per a la nostra futura lògia.
Quines passes cal seguir per a crear-ne una de nova?
Set Mestres Maçons per obrir els treballs d’una nova lògia i un procés administratiu que inclou el Reconeixement de la pròpia Obediència, la patent i la cerimònia de l’Encès de Llums.
El Reconeixement, en maçoneria, és fonamental. Abans d’entrar-hi, t’admeten i et reconeixen, les obediències es reconeixen entre si, hi ha tractats d’amistat…
Per què aquest canvi de Gran Lògia Femenina d’Espanya a Gran Lògia Simbòlica Espanyola?
No m’acabava d’agradar el terme “Femenina”, cosa que no significa que no estiga d’acord amb la lluita de la dona pels seus drets, però crec que cal identificar-se com a persona i lluitar pels drets, sense tenir-ne en compte les diferències. Si l’home és capaç d’escoltar ara, se sentirà part nostra i nosaltres d’ells. Les injustícies socials ens atenyen a tothom, el masclisme és una lacra i també una vergonya. Amb el temps, vaig arribar al convenciment que no era possible ni canviar-me jo ni al meu entorn si no ho fèiem tots plegats, i en una institució on una de les premisses és la igualtat, cal ser-hi conseqüent.
Quines activitats acostumen a dur-se a terme en una lògia maçònica?
Fonamentalment, assistir dues vegades al mes a les Tingudes, on practiquem el Ritu i s’exposen treballs realitzats per algun Germà o Germana al voltant del propi simbolisme, el ritual o temes socials mitjançant una exposició d’idees; amb posterioritat, els qui vulguen poden aportar altres visions.
També realitzar Tingudes Blanques obertes en algun lloc públic on puguem demostrar, molt sintetitzada, la nostra forma de treballar-hi. Celebrem els solsticis amb Tingudes solsticials i un àgape regat amb bon vi.
Així mateix, tenim Rituals per a cada ocasió, com ara unes noces o un comiat fúnebre amb familiars.
Quant a la resta, cadascú les realitza al seu treball, partit, ateneu, associació, activitats…
És anticlerical la maçoneria?
Abans de l’anticlericalisme de la maçoneria, va existir un “antimaçonisme” clerical, perquè l’església —ens han excomunicat dos papes i condemnat la Inquisició— i la monarquia plegades han perseguit persones lliurepensadores i científiques —moltes d’elles, maçones.
Amb posterioritat, el franquisme es prengué ben seriosament el nostre descrèdit i també ens va perseguir. El Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme s’encarregà d’acusar-nos satànics. Va torturar i assassinar intel·lectuals, mestres, polítics republicans, abanderats de la llibertat; altres van haver d’exiliar-se. Els maçons han estat els més oblidats entre els perseguits, perquè la maçoneria sols és el centre de la unió de tots ells, cadascun amb la seua activitat. Si fossin vius, segur que tornarien a vestir el seu davantal.
La nostra resposta a una actitud tan intransigent va ser l’anticlericalisme contra la jerarquia. Ara bé, pot haver-hi persones religioses poden bones i tolerants, però la defensa del laïcisme és fonamental per a nosaltres, a fi de garantir aquesta igualtat entre creients i no creients en un espai comú. El dubte és una bona eina per avançar.
Què caracteritza la vostra lògia?
Que és mixta, liberal (progressista), adogmàtica i laica. L’esperit és jove —encara que alguns ja tenim anys…—, obert, dinàmic, creatiu, participatiu, amant de la bellesa i, sobretot, fraternal.
I el vostre ideari?
Com volem tenir un esguard ampli, defensem el feminisme, la natura, els éssers vius, la igualtat total, la tolerància i el respecte.
Com us organitzeu?
Cada branca de la maçoneria té lògies repartides per tot el territori estatal de manera que formen una federació de lògies. Cadascuna és independent i funciona democràticament. Els càrrecs, tant de les lògies com dels Consells representatius de l’Obediència, són electes cada any i amb límits en les seues funcions, normalment tres anys. Som una organització democràtica amb processos anuals, tant a nivell de lògia com de federació.
Ha incidit la Covid-19 en la vostra Lògia?
Considerablement si tenim en compte que el Ritual és purament presencial. A més a més, el contacte amb els Germans de les lògies n’augmenta els afectes. La fraternitat no s’entén com a virtual.
Ha afavorit l’adormiment de les persones. Si ja el mòbil era una manera de no estar-hi, imagina’t si, damunt, no hi estem presents.
Les videoconferències han suplert els nostres treballs intel·lectuals, però no tot allò que ens caracteritza pel que fa a la resta.
