Aquest cap de setmana, Rialp, al Pallars Sobirà, bullirà d’aromes i tradició amb la 13a Trobada d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya, una cita que busca mantenir vius els àpats populars i centenaris cuinats en calderes. Els organitzadors preveuen cremar 3.000 quilos de llenya de pi i reunir al voltant de tres o quatre mil persones, que podran tastar les quinze colles convidades. Hem parlat amb Jordi Presas sobre el passat, present i futur d’aquesta tradició que, en època de temps accelerat, individualisme i menjars precuinats, vol posar en relleu els àpats de cullera i cuinats a foc lent i l’esperit comunitari.
Aquesta 13a trobada serà una de les més participatives. Quines sopes i ranxos podrà trobar el públic?
A Rialp ens trobarem les dotze colles de la Federació: Albons, Capmany, Castellterçol, Gelida, la Seu d’Urgell, Ponts, Verges, Vidreres, Montmaneu, Talarn, Isona i Rialp, que exercirà d’amfitriona; també vindrà una italiana i les de Tremp i Sort, convidades pels amfitrions. En total serem quinze colles. Ens havien d’acompanyar alguna altra entitat més, com una procedent de Romania, però finament no podran venir.
Quines característiques comunes tenen aquestes sopes històrics?
Comparteixen sobretot tres punts, que són els tres requisits necessaris per formar part de la Federació. El primer, que siguin sopes històriques, és a dir, que tinguin més de cent anys de trajectòria ininterrompuda (que no s’hagin deixat de fer, excepte de forma puntual, durant la guerra o en pandèmia), i que puguin acreditar-ho; segon, que tinguin un objectiu solidari o caritatiu, i finalment, que estiguin cuites en peroles i amb llenya.
I quines són les diferències?
No hi ha grans diferències entre elles. Gairebé totes de les colles, inclús les italianes, fan els àpats per Carnaval, excepte Gelida, que ho fa per Santa Llúcia, i la Seu d’Urgell, que ho celebra per Sant Antoni. En cada lloc prenen un nom diferent: ranxos, calderades, guixes… però la diferència principal radica en els ingredients.
I els ranxos europeus tenen un origen i característiques similars als nostres?
És que no sabem ni els orígens de les nostres! Per entrar a la Federació demanem que la tradició tingui un mínim de cent anys, però hi ha sopes que estan documentades des de fa 150 o 200 anys, i quan es mencionen ja es parla de “tradició”, per tant, encara serien força anteriors.
Sobre els orígens hi ha diverses teories. Una, que seria un acte caritatiu que feia l’església; una altra parla d’un àpat popular i calòric abans de les restriccions de la Quaresma, mentre que altres versions sostenen que era una menja que oferia un senyor feudal o una persona adinerada a la població. Però són especulacions i llegendes. Pensem que l’origen de les sopes europees deu ser similar.
En els últims anys en les trobades i en altres activitats convideu entitats d’altres territoris de fora de Catalunya, la voluntat és teixir aliances per obtenir mes reconeixement i promoció?
Clar, el nostre objectiu a nivell nacional és que totes les sopes històriques de Catalunya estiguem unides en una Federació. Amb totes les altres, la voluntat és establir aliances amb tota la gent amb la qual compartim la tradició i agafar força per, en un futur, presentar una candidatura a la UNESCO.
Quins són els actes destacats del programa de la Trobada de Rialp?
El més important és el tastet de diumenge. A primera hora s’encenen els focs i durant tot el matí s’aniran coent les diferents peroles. A la una del migdia es començarà a fer el repartiment, i tothom podrà tastar les quinze sopes (o escudelles o ranxos) diferents. Dissabte s’han programat altres activitats, com una actuació musical i focs d’artifici.
També dissabte celebrarem l’Assemblea anual de Ia Federació, on esperem confirmar l’adhesió d’una altra entitat, que serà la que fa tretze.
A banda de les colles que estan integrades estan a la Federació, hi ha més sopes a Catalunya?
N’hi ha moltes més. La dificultat està a demostrar que són una tradició centenària perquè sovint la documentació es va perdre o cremar durant la guerra… Hi ha municipis on celebraven sopes antigament, però la tradició es va perdre o es va interrompre durant molts anys i recentment l’han recuperat.
Aquestes sopes no les podem considerar històriques, però potser algun dia els hi trobarem un altre encaix a la Federació. Per entrar a l’entitat posem aquests filtres perquè volem ser reconeguts com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Quin és el futur de la festa, el jovent participa en les colles?
Sí. Són tradicions molt arrelades, i a moltes poblacions la principal celebració no és la festa major sinó que és la festa del ranxo o de l’escudella. Pensem que tenen el futur garantit en quant relleu generacional.
