La Junta Directiva de l’ENS ha atorgat a Francesca Roig Galceran (Vilanova i la Geltrú, 1952) el IX Premi Antoni Carné a la Persona de l’Associacionisme Cultural Català. El reconeixement es lliurarà divendres 30 d’octubre (18 h) al Parlament de Catalunya.
Vinculada als Bordegassos de Vilanova, Roig és considerada la primera dona a tocar la gralla (1972), instrument en clara decadència des dels anys trenta, i que juntament amb Jaume Arnella contribueix decisivament a recuperar. La publicació del Mètode de Gralla —primer en fascicles a la revista Gralla (1977) i posteriorment en format llibre (DINSIC, 1981)—és una referència per tots els grups que sorgeixen a Catalunya a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. Durant dècades, Roig contribueix a rescatar el repertori de l’instrument i a dignificar els grallers per combatre l’estigma que tenien. En paral·lel, des de 1968 ha estat l’alma matter del grup de teatre l’Escotilló, del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú.
En la concessió del guardó, la Junta de l’ENS també ha valorat la recerca patrimonial executada per Roig, sobretot en el camp de l’etnomusicologia, en publicacions escrites a títol individual o juntament amb l’etnògraf Xavier Orriols. A Versets música entre silencis (2007) rescata les melodies per a trios de vent que es podien sentir en les processons vilanovines de Setmana Santa entre finals del s. XVIII i els anys setanta; el 2014 publica Música de ministrers, una recopilació de cançons interpretades en els primers trenta anys de vida dels Ministrers de la Vila Nova (entitat de la qual és una de les fundadores); i el mateix any, fruit de dues dècades de recerca, presenta l’inventari Entre el seny i la rauxa: campanars i campanes al Pallars Sobirà, on queda recollit el patrimoni campaner de 108 pobles.
Roig també és autora de Cent anys de Neus de Blancs Relleus (2019), una documentada síntesi històrica sobre l’evolució de la Festa Major vilanovina des del segle XVI fins al darrer quart del segle XIX, quan la Mare de Déu de les Neus s’imposa a altres vots (Festa de Sant Antoni Abat i Festa dels Sants Màrtirs) com a Festa Major; amb Xavier López i Xavier Orriols firma Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú (2021), on gràcies a una exhaustiva recerca documental s’explica la representació a la ciutat des de 1814; i a Juli Garreta. Genealogia i periple vilanoví (2022) aporta claredat sobre la formació musical del mestre a la capital del Garraf. Més recentment, també ha publicat articles sobre “Música popular als arxius religiosos de Sant Antoni Abat de Vilanova i Santa Maria de la Geltrú” (2024) o dedicats a la història del pas-doble El Turuta i de la recuperació de l’Arribo i les Danses a Vilanova i la Geltrú (2026).
El veredicte
Rosa Maria Provencio subratlla que “en la concessió dels Premis Antoni Carné a la Persona de l’Associacionisme Cultural es té en consideració que els guardonats encarnin tres atributs: activisme cultural, salvaguarda patrimonial i una acreditada trajectòria de recerca”. En aquest sentit, la presidenta de l’ENS afegeix que “Francesca Roig reuneix aquestes tres valors. Sense les seves aportacions—conclou— el patrimonial musical de Catalunya seria més pobre”.
Antoni Carné i Parramon
Antoni Carné i Parramon (1954–2015) va ser un destacat activista cultural. La seva determinació va ser decisiva per crear l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, la primera confederació transversal dels col·lectius de cultura popular, de la qual en va ser el president-fundador (2005-2015). Carné va treballar per modernitzar la gestió de les entitats i fer-les receptives a les demandes socials. Entre altres responsabilitats, també va ser president de la Societat Coral l’Estrella de Sant Vicenç de Castellet i de la Federació de Cors de Clavé (2001-2009).
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol agrair la col·laboració de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA, Previsora General, Arç Cooperativa i bonÀrea en l’organització dels IX Premis Antoni Carné.
