La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) celebrarà el seu XV Congrés del 6 al 8 de novembre a Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra), amb la Societat Andorrana de Ciències (SAC) com a entitat amfitriona. Sota el títol “Institucions i poders en l’àmbit local”, el congrés es proposa aprofundir en l’estudi de les formes d’organització del poder en l’àmbit local, tant en les seves expressions institucionals com en les dinàmiques informals. L’esdeveniment abraça una cronologia àmplia —des de la baixa edat mitjana fins a l’actualitat— amb una atenció especial als períodes modern i contemporani.
El Congrés abordarà qüestions com les institucions locals i la seva composició social i política, els mecanismes de poder no formal —incloent el paper d’elits, famílies o moviments socials—, com també les relacions entre centre i perifèria i la construcció d’identitats locals. També es posarà èmfasi en la memòria i el patrimoni, tant material com immaterial, vinculats a aquestes dinàmiques de poder. El congrés es presenta com un espai de debat i recerca interdisciplinària, obert a aportacions que contribueixin a reinterpretar les estructures de poder local i la seva evolució històrica en els territoris de parla catalana.
El programa ja està tancat i inclou ponències, presentacions de comunicacions, debats i una taula rodona. Així, el Congrés s’estructura en tres eixos: Institucions locals, Poders no formals i Centres i perifèries. La primera jornada, divendres 6 de novembre, s’abordarà el primer dels eixos amb dues ponències: “Les al·legacions jurídiques, una font amb gran potencial per a la història local (s. XVII-XVIII)”, de Josep Capdeferro i “Els consells generals d’Andorra i la Vall d’Aran. Una anàlisi comparativa dels orígens de dues institucions pirinenques singulars”, amb Carles Gascón.
El segon àmbit, Poders no formals, aportarà durant el matí de dissabte les dues conferències de Joaquim M. Puigvert i Solà, amb “Els professionals liberals i els enginyers: intermediaris culturals entre l’Estat i les comunitats locals? Catalunya, 1850-1936”, i també la de M. del Carmen Agulló Díaz, “Mestres i poder municipal: una relació entre la submissió, la resistència i oposició”.
Després de dinar, s’encetarà el tercer eix, Centres i perifèries, amb dues ponències: “El municipi també és Estat-Nació. Poder local, administració i pàtria a Mallorca (1808-1936)”, de Pere Salas i “La formació de l’Estat i la reestructuració de l’ordre social: una revisió a partir del cas valencià”, de Jesús Millán. Dissabte clourà amb una taula rodona titulada “Dones, cultura popular i poder en l’àmbit local” i anirà a càrrec de M. Carme Sanmartí, Verònica Gisbert, Andrea Florit i la moderarà M. Carme Sanmartí. En finalitzar cada àmbit esmentat s’obrirà el debat.
Finalment, com a cloenda del congrés, s’ha volgut incloure una activitat més, en aquest cas durant diumenge: una ruta històrica per Escaldes Engordany a càrrec de la Societat Andorrana de Ciències.
Les inscripcions per a les persones assistents sense comunicació s’obriran properament. Per a tots aquells que no puguin assistir-hi presencialment, el CCEPC emetrà en directe per streaming. Pròximament es facilitarà l’enllaç per seguir les sessions en línia.
“La secularització del patrimoni”
La CCEPC recentment també ha editat les actes de la segona edició de la Jornada “Patrimoni i Comunitat” titulada “La secularització del patrimoni”. La cura de l’edició ha anat a càrrec d’Andreu Ginés i Sànchez i ha estat publicat per la Coordinadora juntament amb l’Institut Ramon Muntaner i Onada Edicions. Aquests són els continguts del volum:
- Desxifrant el procés social i històric de la secularització del patrimoni, per Andreu Ginés i Sànchez
- Marc teòric i exemples de secularització del patrimoni, per Maria Garganté Llanes i Jaume Mascaró Pons
- Sacralització i secularització de la Muixeranga d’Algemesí, per Andrés Felici Castell
- La secularització del patrimoni: romiatges i processons a les Terres de l’Ebre, per Marc Ballester Torrents
- La turistificació de les antigues festivitats religioses-populars a la Cerdanya, per Josep Maria Prat Forga
- El Temple Romà de Vic: memòria, secularització i urbanització d’un espai històric, per Anna Bach Gómez i David Cao Costoya
- El culte a l’aigua en la cultura popular eivissenca, per Fanny Tur Riera
