Les entitats culturals hem de saber aprofitar les oportunitats que ofereix el món 2.0. Són moltes les activitats que es poden promocionar en línia: publicacions, exposicions, concursos, jocs, activitats interactives, etcètera. Ara més que mai és important demostrar que les associacions i federacions seguim al peu del canó, proactives malgrat les limitacions insalvables provocades per la pandèmia.
A poques setmanes perquè comenci la temporada de festes majors, molts ajuntaments i entitats encara no saben com podran canalitzar el programa d’actes. A grans trets, el debat es planteja en forma de trilema: ajornar les celebracions a l’espera d’una conjuntura més favorable, traslladar el programa a l’àmbit virtual o bé organitzar activitats de petit format que siguin respectuoses amb les directrius de seguretat sanitàries. Dues opcions, les darreres, que lluny de ser excloents, sovint són complementàries. A Valls, a tall d’exemple, s’ha optat per aquest model mix: mantenir les celebracions rituals, reduir l’aforament de les Completes, i celebrar els concerts en streaming.
Més enllà de la decisió que prengui cada municipi, creiem que és important intentar mantenir el carrer com a espai natural de la festa. Les activitats online són un recurs magnífic, que s’ha d’utilitzar en absència d’altres, però que malauradament encara no són capaces d’evitar l’exclusió dels perfils socials més vulnerables (infants, gent gran, persones amb poca capacitat adquisitiva i sense accés a la xarxa…). D’altra banda, tampoc tenen la força transgressora inherent a les festes, molt ben teoritzada per l’antropòleg Manuel Delgado, per qui aquestes consisteixen en una transformació de l’ús que fem del carrer. Les celebracions 2.0 no suposen un trencament amb la rutina quotidiana dels festers.
En la mesura que sigui possible, creiem necessari prioritzar les activitats de petit format que poden celebrar-se al carrer. Més enllà de les activitats concretes, qualsevol festa serveix per a enfortir els vincles comunitaris i les relacions de veïnatge, funcions latents que queden enormement difuminades en el món virtual. Cal tenir present, d’altra banda, que sovint és difícil revertir aquelles decisions que les societats prenem amb un caràcter teòricament temporal. Molts adolescents prefereixen veure competicions online enlloc de competicions esportives reals. Hem de vetllar perquè no es produeixi el mateix fenomen en l’àmbit de la cultura popular. Els models festius no són inamovibles, de fet estan en una transformació constant, però és preferible que evolucionin de manera espontània.
El confinament ens obliga a descartar els actes multitudinaris. És un bon moment perquè els amants del patrimoni immaterial siguem més curosos en la celebració de les festes rituals, prestem més atenció als detalls litúrgics, prioritzem la contractació de grups de música d’arrel, posem l’accent en els protocols festius, recuperem expressions autòctones com el joc tradicional… Una oportunitat, en definitiva, per enfortir aquells elements que singularitzen la nostra festa. Quan puguem tornar al carrer, tornem-hi més conscients d’allò que ens diferencia.
