Catalunya ha estat i és terra d’acollida, i també la seva cultura, una de les eines més potents d’integració a la societat receptora. El món de la cultura popular, especialment, és una gran porta oberta per als nouvinguts i nouvingudes. Però com es gestiona el manteniment de l’essència de la cultura pròpia alhora que s’integra i es respecta la dels nouvinguts? No hi ha una resposta clara, però sí la certesa que el procés és mutu i enriquidor.
Justament, aquesta intersecció es posarà a debat a la taula rodona Migracions, diversitat i cultura catalana, organitzada per la Fundació Roca Umbert per al pròxim 17 de maig a les 19 h a la Fàbrica de les Arts de Granollers. Emmarcada en el programa d’activitats Només d’anada. Hi participaran l’investigador Nicolás Barbieri, el gestor cultural Oriol Cendra i l’escriptora i sociòloga Marta Rovira Martínez.
El coordinador de Roca Umbert, Albert Soler, explica a Tornaveu que es proposa amb aquesta taula rodona una reflexió sobre la cultura popular i la immigració, que “està travessada per múltiples i complexos debats, com ara què entenem per cultura popular, com es configuren les identitats en un món global, o quins instruments tenim, des de la cultura, per atendre la diversitat i les desigualtats”. En aquest sentit, el debat servirà per plantejar qüestions com ara “quin paper juga la cultura popular i quin pot jugar en una societat complexa com la catalana, amb molta diversitat”.
Alhora, cal reflexionar també “no només sobre com s’ha anat construint una identitat sinó de quina manera totes aquestes identitats culturals que en aquests moments són presents a la nostra societat, poden donar lloc a espais de reconeixement, però també de construcció conjunta”. En aquest sentit, Soler fa una crida no només a intentar trobar certeses, sinó, “sobretot, a fer-nos moltes preguntes i a compartir-les”.
