El fet de no ser un subjecte de dret internacional plenament reconegut suposa un fre important a la presència normalitzada de la cultura catalana a l’exterior. Ho ha constatat al llarg de la seva dilatada trajectòria en aquest àmbit Xavier Tudela, que acaba de ser nomenat president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), però que és també secretari general adjunt de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i president del Bureau Internacional de Capitals Culturals. “Hem de lluitar cas per cas per estar presents en els fòrums internacionals culturals, i això desgasta molt”, reconeix a Tornaveu, i afegeix que “tenim encara molt camí per recórrer. Catalunya i l’àrea lingüística catalana és un territori molt ric en cultura però fora del país no ens coneixen prou”, opina el nou president de l’IPECC, una entitat fundada l’any 1979 arran del Congrés de Cultura Catalana de 1977.
Xavier Tudela arriba al capdavant d’aquesta institució cultural amb un munt de reptes i projectes, el principal dels quals és “mantenir i potenciar les activitats que ja duem a terme, especialment els premis Josep Maria Batista i Roca-Memorial Enric Garriga Trullols, guardons que vam crear fa vint-i-vuit anys i que anualment guardonen deu catalans o catalanòfils que s’hagin distingit pel manteniment de la presència catalana en el món i la promoció de la llengua, cultura i fet nacional català a la seva àrea de residència”. De fet, al llarg de la seva història, l’IPECC ha lliurat el guardó a 270 persones de tots els continents.
Durant la dècada dels vuitanta, Xavier Tudela va ser una de les primeres persones que va donar a conèixer l’existència i realitat de la Catalunya Exterior a través d’una secció setmanal al diari El Punt i a la revista Presència, i també va sistematitzar la realitat de la presència catalana en el món amb la publicació de diversos anuaris. També ha participat també molt activament en la construcció de diferents monuments a personalitats catalanes fora de Catalunya, com per exemple el monument a Pau Casals a Rosario (Argentina), el també monument a Pau Casals a Wolfenbüttel (Alemanya) o el dedicat a Josep Carner a Brussel·les.
La presència de Tudela en diverses entitats de projecció de la cultura exterior el converteix en un catalitzador de sinergies, que li permet afirmar que “tot suma per a la projecció de la nostra cultura, perquè per exemple, quan vaig pel món en nom del Bureau Internacional de Capitals Culturals sempre procuro fet contacte amb les possibles comunitats catalanes existents en el territori on vaig i, d’altra banda, intento en les meves intervencions públiques fer referència a la nostra llengua i cultura”.
